Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alto
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTO
|| 1. interj. imperativa per fer aturar algú. Sentinthi uns grans crits d'alto; era un carrabiner que'ns encalçava, Verdaguer Exc. 23. Alto! ¿què ès aqueix escàndol? Vilanova Obres, xi, 121. Alto! criden als moros, Seidia 145. a) Donar alto: manar a algú que s'aturi. Som escapàs de darlos l'alto y regonexerlos, Roq. 10. «Volia anar-me'n, però m'han donat alto» (Men.).—b) Fer alto: aturar-se. Quant a Fraga varen ser | varen fer dos dies d'alto, Bertran Cans. foll. 102.—c) Fer alto: atendre a una cosa, pensar-hi amb detenció (Mall.). Aquests pronostichs ja están manats retirà! ningú hey fa alto, llevat de quatre pagesos, Roq. 21.
|| 2. m. Aturada, detenció. Prevalent-se d'un alto, atacà de dret al Sr. Macari, Pons Com an., 202.
    Etim.:
del cast. alto, mat. sign.