Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  amèn
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMÈN
|| 1. Paraula hebrea que significa ‘així sia’ i que s'usa a la fi de moltes pregàries de la litúrgia cristiana; cast. amén. Lig hom les Maledictions sobre'l cap; e là on diu que juren, responen que “jura”, e aenant là on deuen respondre “Amen”, que han a dir “Amen”, Cost. Tort, IV, xi, xxxviii. Deus, per la sua mercè, haja la sua anima! Amen!, Muntaner Cròn., c. 146. Tant me semblaren subits e eccorts | e l'u e l'altre cor a dir Amèn. Febrer Par., xiv, 62.
|| 2. S'empra també, fora de la litúrgia, per expressar un desig; cast. ojalá! «Amèn li sortissin pel camí i el robessin!» (Montblanquet). «Amèn no tornesses!» (Tortosa). «Amèn que no tornin!» (Mall., Men.). «Ha dit que no tornarà.—Amèn que no torni» (Mall., Men.).—També diuen «amèn de Déu!» amb la mateixa vàlua expressiva d'un desig vehement. «Amèn de Déu es vegés empaitat per l'altre!» (Montblanc). «Amèn de Déu no fos aixís!» (Tortosa).
|| 3. m. Persona que no té criteri propi o llibertat per manifestar-lo, i que diu o fa allò que diu o mana un altre (Mall., Men.). Si éts cirugià,... procura tenir fetge | per esser l'amén del metge. Penya Poes 85. Amb el mateix sentit es diu escolà d'amèn (Cat., Bal.).
    Loc. i refr.
—a) Fer amèn amèn: assentir, realment o fingida, a tot el que un altre diu (Men.).—b) Dir amèn: dir que sí a tot, sense discussió.—c) «Amèn, que no es perdi per s'escolà» (Empordà, Mall.); «Per un amèn, que no quede!» (Val.). Ho diuen per significar que estan conformes.—d) En un dir amèn (Val.); en un santiamèn (Mall., Men.); en un amèn: en un moment, en molt poc temps. Sol un amen no hagron pogut dir axí tost, com ells foren asvanits, Febrer Inf. xvi, 88. Lo que m'ha promès a mi de paraula, ab un sant y amen pot dexarho dins un testament, Penya Mos. iii, 13.—c) «Molts d'amens arriben al cel» (o «pugen al cel»): vol dir que a força de pregàries s'arriba a obtenir allò que es demana (Cat., Mall.).—f) «Sempre hi ha àngels que diuen amèn»: ho diuen referint se a una cosa que qualcú pronosticà casualment o per riure, i que s'és acomplida (Manacor).
    Fon.:
əmén (or.); amén (val.); əmέ̞n (bal.); əmέ̞nt (Men.).
    Etim.:
de l'hebr. ʼamen, ‘així sia’, introduït en el llenguatge vulgar de tots els països europeus per via de la Bíblia i de la Litúrgia.