Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ama
veure  2. ama
veure  3. ama
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AMA f.
|| 1. Dida; cast. nodriza, ama de cria. A obs de la ama de oria del senyor infant, doc. a. 1354 (Catalana, ix, 156). De dirho a la sua ama, la qual la auia criada, Pierres Prov., f. 6 v.o
|| 2. Dona que comanda; cast. ama, dueña. «L'ama de casa» (Pallars, Tremp, Maestrat, Cast., Val.). Hora matexa | fon l'ama d'exa | drachma dehena, Spill 14015. Li va abellir ferse ama de tot allò, Pascual Tirado (BSCC, v, 277).a) La dona que comanda en la casa de pagès (Eiv.).
|| 3. Criada principal d'una casa (Val.); cast. ama. «Ama de capellà»: criada d'un capellà (Val.).
|| 4. Cada una de les dues pedres que en el joc de «pedra llisa» porten la direcció del joc en cada renglera (Ulldecona).
    Refr.
—a) «Ama i senyoria no volen companyia» (Val.).—b) «Sou ama mentres el xiquet mama»: vol dir que només solem estimar els altres quan els necessitam (Martí G. Dicc.).
    Fon.:
ámɛ (Sort, Tremp); áma (Ulldecona, Maestrat., Cast., Val.); ámə (Eiv.).
    Etim.:
de amma, ‘dida’, paraula que, segons L. Sainéan (Zschr. r. Ph., xxx, 314), és resultat d'un acurçament de mamma en el llenguatge dels infants.

2. AMA f.:
V. àmec.

3. AMA prep.,
variant de amb o am. Una belja apusentu ben muntara ama un belj ljtt, rondalla algueresa (Guarnerio Cat. alg., 298). Li tinyi ama negre de fum o altro la fatxada de la casa, Ciuffo Folkl. alg., 259. «Ama quin germà passejaves?» (Organyà). «Es lo company ama quí vai més sovint» (ibid.). «¿Ama què juguen?—Am los peus» (ibid.).
    Fon.:
áma (Organyà, Alguer).
    Etim.:
de am, per aglutinació analògica de la a inicial dels pronoms demostratius això, aquell, aquest, etc. A una frase en què entra la locució am aquell i a la qual s'ha de contestar interrogativament: am quin?, un instint de ritme analògic ha fet que es respongués preguntant: am aquín? De la mateixa manera, a la locució am això l'interrogant ha replicat: am aquè? Separant després el relatiu què o quin de l'element preposicional, s'ha dividit la locució així: ama què?, ama qui? Aquesta clara explicació és estada proposada i sólidament fonamentada pel P. Josep Calveras (Anuari OR, i, 161 i ss.), i sembla evident pel fet que a Organyà la forma ama s'usa únicament davant els pronoms què, qui, quin, o sia davant els mots correlatius dels pronoms això, allò, aquest, aquell. En alguerès la forma ama s'és generalitzada per analogia a tots els mots, però probablement té el mateix origen que l'ama d'Organyà.