Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  amenaçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMENAÇAR (i ant. menaçar). v.: cast. amenazar.
|| 1. Manifestar amb paraules o amb el gest la intenció de fer mal a qualcú. Un rey infael lurs menassà a mort, Llull Felix, pt. viii, cap. 38. Los missatgers... s'en tornaren quaix menassant e dient que ells confiaven de llur fet en Deu, Pere IV, Cròn 295. No dexantlo acabar de dir li amanassà de sos folls atreuiments lo castigaria, Paris e Viana, 15 v.oLexà ordonat al infant... amenaçantlo ab pena de la sua malediccio Boades Feyts 413. Puis los amotinats amenassaven venirla a cremar, doc. a. 1653 (Segura HSC 107). Ell me amenassa de ferme morir, Lacavalleria Dict. Casi casi ja l'amenassavan ab la mà alta. Penya Mos. iii, 16.
|| 2. Manifestar possibilitat pròxima de fer mal. Se pot usar de dues maneres:—1a, té per terme directe la persona o cosa que està en perill. L'esclat d'aquell dipòsit de reconcentrades passions que amenaçava l'existència del jove Carles, Pons Com an., 51.—2.a, té per terme directe el mal possible. Regnaràn moltes e diuerses malalties y menaçen mort de vn Princep. Molera Pron. 1533, cap. vii. Tot el terrat tremia com si amenassàs enfonzarse, Pons Auca 66. Quan un cap de núvol amenassa pluja, Serra Calend. folkl. 184.
    Cult. pop.
—I. Refr.—a) «Déu castiga i no amenaça» (Camps, Folkl. Men.).—b) «Qui amenaça i no pega, per bèstia es queda» (Barc. Men.); «Qui amenaça i no pega, per burro es queda» (Llofriu).—c) «Lo qui amenaça molt, fa poc» (Farnés Parem. 218).II. Amenaçar i no pegar: nom d'un joc de minyons que consisteix a fer accions de pegar-se, i aquell qui fér un altre, perd (Labèrnia-S. Dicc.); cast. amagar y no dar.
    Fon.:
əmənəsá (or., bal.); amenasá (occ., Maestrat); amenasáɾ (Val.); mənəsá (Mall., Men.).
    Etim.:
format damunt menaça.