Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ample
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMPLE, AMPLA m. i f.
I. adj.
|| 1. Extens en sentit horitzontal oposat a la llargària; cast. ancho. La neula, per ço com es prima e ampla, cau per l'aer de biaix, Llull Felix, pt. iv, cap. 4. Demanam draps amples e lonchs e faem-los metre de part de la Vila, Jaume I, Cròn. 68. Puix tan ample e clar camí te mostra la mia justicia, Tirant, c. 6.
|| 2. Gran en sentit horitzontal, capaç de contenir molt; cast. ancho. Un gipó de seda ab les mànegues amples, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Les cúpules coronen l'ampla sala, Canigó iii.
|| 3. Situat a un lloc extens en sentit horitzontal, on caben bé altres coses. Haurien pogut seure, y amples, a s'escapció de banch, Roq. 2.
|| 4. Sense restricció, o amb poca; cast. amplio. Com sia cosa que'l bisbe haja pus ampla regla que l'abat, Llull Blanq. 60. Amor no es sino una gran e ampla afecció que hom ha a la cosa que li plau, Curial, i, 30. Cercant lo gran misteri por l'ampla llibertat, Costa Poes. 54. Y en l'ampla quietut dels horitzons | hi sentia el repòs de les tempestes, Maragall Enllà 12.
|| 5. Beneitot, estúpid (Llofriu).
II. m. Extensió en sentit horitzontal oposat a la llargària; cast. ancho. Axí com cors, que no poria esser un, sens lonch e ample e pregon, Llull Gentil 164. Les taules... ajen tres palms d'ample tan solament, Cost. Tort. I, i, 2. Los dits pintes hagen esser del ample que deuen esser, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 264).
    Loc.
—a) A l'ampla: amb comoditat, senfe estretors ni impediments (Mall.); cast. a sus anchas. Y més allà s'estén a l'ampla | la multitut del campament, Costa Agre terra 124. Jo m'ho mirava des terrat de ca-meua, a l'ample, sora truy, Roq. 32.—b) (Vestit) a l'ampla: vestit de calçons amb bufes (Mall.). Un jai... vestit a l'ampla, amb capell gros de llana grisa, Rosselló Many. 203.—c) A les amples: amb comoditat, sense obstrucció ni restriccions (Mall.). Perque molts de fiys... se desfassin de sos pares..., mentres ells folguen a les amples, Ignor. 22.—d) A l'ample a l'ample o D'ample a ample: en tota l'amplària. «Ha plogut tant que el carrer baixa a l'ample a l'ample» (Massalcoreig). «Hi ha tanta gent, que el camí baixa d'ample a ample» (ibid.).—e) Mànegues amples: llibertat molt ampla, sense restriccions o amb pocs escrúpols. «Esser de mànegues amples». «Donar amples mànegues» (Mall.).—f) A ca l'Ample indica un lloc on hi ha massa llibertat i poc respecte (Valls). «Això sembla a ca l'Ample» (Valls). «A ca l'Ample no s'hi canten mai els goigs de Sant Prim» (Aguiló Dicc.).—g) L'Ample de Pals: ho diuen a un estúpid, grosser o beneitot (Llofriu).—h) De pinte en ample: ben obert, esbadellat (Cat., Bal.). Va obrint de pinta en ampla de Gibraltar lo freu, Atlàntida vii. S'obriren de pinta'n ample unes portes grosses, Penya Mosaico, iii, 207.—i) «Ample d'esquena, curt de faena»: refrany (Martí G. Dicc.).
    Fon.:
ámplə (pir-or., or., bal.); ámple (occ., val.); ámpʎe (Ribagorça).
    Intens.:
amplet, -eta; amplot, -ota.
    Etim.:
del llatí amplum, mat. sign.