Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ans
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANS adv., prep. i conj.: cast. antes.
I. Expressa anterioritat de temps en sentit propi: a) adv. La sua sustància mes calda e mes potent que ans no era, Albert G., Ques. Falaguera com ans era, Maragall Enllà 42.—b) Seguit de les partícules de o que, serveix per indicar el terme, respecte del qual s'afirma l'anterioritat de l'acció, tant si aquell terme és un infinitiu o un temps verbal com si és un adjectiu, un substantiu o un pronom. Que la missa matinal no sia dita ans del iorn, doc. a. 1201-1204 (Miret, Templers 543). Ans que fos encarnat lo Fill de Déu, Llull Doctr. Puer. 99, 1. Me serà cayguda del cap ans que sia acabada de ligar, Metge, Somni iii. Deu o dotse dies ans de les festes de Nadal, doc. any 1553 (Boll. Lul., ii, 13). Los últims [abraços] hem de darnos ans de morir, Atlàntida, v. A Cornellà los moros arribaren | ans que amb la nova hi arribàs la por, Canigó vii. Va prometre que ans de migdia ens hauria portat el ram, Ruyra Parada 14.
II. || 1. Expressa preferència. Nenguna persona en vos no es ans que altre, Llull Cont. 317. Volgueren morir en la batalla ans que fugir, Tirant, pròl.
|| 2. Indica previsió i anul·lament de la possibilitat d'una cosa. Un home hagués de morir per tot lo poble ans que no peresqués tota la gent, Gerson Passio, cap. 6.
|| 3. S'empra amb força comparativa, equivalent a ‘més’. La hora que yo fiu mon vot pensí ans de la mort que de la vida, Tirant, c. 99.
III. conj. Té vàlua adversativa, equivalent a ‘però’, ‘sinó que’. Aquesta cosa no es digna, ans es de tot en tot molt lega, doc. any 1254-1261 (Miret Templers 340). Jamés no poguí guanyar ne auensar un diner, ans tots temps fuy pobre, Eximplis, i, 11. No solament tingueren aquesta manera los feels..., ans encara los infeels, Eximenis, II Reg. 5. De metre's en aquest amorós ans dolorós camí, Curial, 2. La gavarrera flamejant sens cremar, ans molt sencera, Cobles Salutació.
    Var. form.
ant.: enans.
    Fon.:
áns (Cat., Val., Bal.). S'usa encara en el llenguatge vulgar de moltes contrades de Catalunya i a tot el regne de València; a les Balears no s'usa gaire.
    Etim.:
del llatí *antĭus, forma comparativa de ante ‘abans’ (segons P. Skok en Rom. l, 195), o directament de ante a través de la variant anzi produïda davant nom començat en vocal (Coromines DECast, i, 200).