Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aplegador
veure  2. aplegador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APLEGADOR, -ORA m. i f.
I. Qui aplega (en general). Especialment:
|| 1. ant. Qui acull qualcú. Aquell malfeytor e els aplegadors seus et els aydadors e els conseyladors sien uedats, Constitucions de Catalunya, trad. del segle XIII (Anuari IEC, i, 316).
|| 2. Qui aplega fruita d'en terra (Cat., Bal.). Ja te n'hi cap, ja, de fato! Ni una aplegadora de garrofas!, Pons Auca 236.
|| 3. Qui reuneix el bestiar. Tots tres enredan, | com a bons aplegadors, | l'escabotell mig salvatge | d'ovelles y de moltons, Costa Agre terra 109.
|| 4. Qui té l'ofici de captar per ajudar al culte d'una ermita o altre santuari (Gir., Crespià, Llofriu, Igualada). E jo li diguí que li fes a saber que aquí ere lo aplegador de montserrat, si li volia fer almoyna, doc. a. 1568 (arx. catedral de la Seu d'U.).
|| 5. Qui replega diners per avarícia (Mall.). «Darrere un aplegador ve un escampador» (refr. mall.).
II. m. Lloc on s'aplega alguna cosa. Especialment:
|| 1. Cilindre de fusta que va col·locat horitzontalment en el teler, i en el qual s'aplega la tela així com es va teixint (Mall.); cast. enjullo.
|| 2. Espècie de gaveta o caixó obert per davant i amb un mànec darrere, que serveix per arreplegar les escombraries (Cat.); cast. cogedor.
|| 3. Estora o plat que posen en terra, sota les llànties, per recollir-hi les gotes d'oli que caiguin (Penedès, Tarr.).
|| 4. Post per aplegar peces de tela, puntes, flors, etc. (Aguiló Dicc.).
|| 5. Aplegador de diferents nacions: lloc on s'arreplega gent de diverses regions (Torra Dicc.).
    Fon.:
əpləɣəðó (pir-or., or., bal.); apleɣaðó (occ.); apleɣaðóɾ (val.); əpləʝədó (mall.).
    Intens.:
aplegadoret, -eta; aplegadorot, -ota.