Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aquí
veure  2. aquí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AQUÍ adv.
equivalent al cast. aquí i ahí, i les accepcions del qual es poden classificar de la següent manera:
I. || 1. És equivalent a ‘en aquest lloc’, indicant situació. Nul senyor de leny qui compra anchora ni la fassa aquí matex encepar, doc. any 1252 (Capmany Mem. ii, 21). E io romandré aquí a Saragoça, Jaume I, Cròn. 23. Aquí les flors són tristes, Canigó iv.
|| 2. En la llengua antiga es contraposava aquí a ací, designant aci el lloc on estava el parlant (=cast. aquí), i aquí senyalant el lloc on estava el qui rebia el parlament (=cast. ahí). Vegeu exemples en l'article ací (I, || 2).
|| 3. En la llengua antiga s'usa aquí per designar el lloc que el parlant ha anomenat anteriorment, encara que no sia el mateix lloc on actualment parla. Benahuirats son aquells homens qui son gloriejats en la gloria de parais, car aquí no ha null camiament, Llull Cont. 105. Abaxaua's en terra, besant aquella sanch que aqui era escampada, Villena Vita Chr., cap. 204. En tal manera que... puixen aqui negociejar, doc. a. 1462 (Capmany Mem. ii, 287).
|| 4. En els llibres, indica el passatge mateix o un tros de context proper del passatge on està l'adverbi aquí. Si hagués a recitar aquí tots los feyts d'armes que hi va hauer, Boades Feyts 11.
|| 5. Referint-se a una cosa expressada abans, equival a un pronom demostratiu; «d'aquí vénen totes les desgràcies», equival a dir «d'això vénen totes les desgràcies». Sovint tropessam amb so dupte... D'aquí n'es originada sa fatal escisió, Aguiló Poes., pròl.
II. || 1. ant. Indicava direcció ‘a aqueix lloc’, és a dir, al lloc on era la persona a qui anava dirigit el parlament (per contraposició amb ací, que indicava el lloc on era el parlant). Lo qual per aquesta rahó trametem aquí, carta del rei Martí, a. 1408 (Bofarull Mar. 84).
|| 2. Indica direcció ‘a aquest lloc’. Vina aquí, te rentaré. Penya Poes. 260.
III. Aplicat al temps, significa:
|| 1. Aqueix moment. Per ço que Blanquerna li prouàs encarnacio, e que Felix d'aquí auant no pogués caher en temptacio. Llull Felix, pt. i, cap. 7. Que l'hom propòs d'aquí avant de pugnar contra tot peccat, Eximenis Conf. 5. Sabeu vosaltres que de aquí a dos dies se farà la pasca, Gerson Passio, c. 1. D'aquí a un quart se comensa, Vilanova Obres, xi, 36.
|| 2. Aleshores, en aqueixa ocasió. Lo Mestre... besà'l en la boca. Aquí passaren moltes rahons en presencia de tots, Tirant, c. 90 La mare, aquí, feta una espira, se va aixecar de la cadira, Salvà Mireia 153. ¡A poc a poc! va respondre aquí En Pere, Alcover Rond. ii, 130.
|| 3. S'usa amb valor intensiva, principalment per fer més enèrgiques certes fórmules imperatives. Vaja, homo, treys s'estam aquíl, Aurora 226.
IV. || 1. Es combina, per contraposició, amb els adverbis allà, allí, per indicar una varietat de llocs indeterminats. Aquí els titans lluytaven, allà ciutats florien, Atlàntida i. Se sentien aquí y allà els cruixits, Rosselló Many. 31.
|| 2. Aquí deçà: a la banda d'aquí (Bal.). Aquí infantons que ploran...; allà duen carbó o lleña...; aquí-dessà arriba un covo, Ignor. 62. a) D'aquí per allí: d'una part a una altra (Labèrnia Dicc.).
|| 3. Aquí dellà: aquí prop (Eiv.). «¿Que ès molt lluny, Can Poll?—No, aquí dellà» (Sta. Eulària d'Eiv.).
|| 4. Vet aquí o veus aquí, o heus aquí: serveix per fer fixar l'atenció en la presència d'una cosa. Hi veus aqui'l grony hi la desuentura, Proc. Olives 1117. Qui billets vulga, vatne-t'aquí. Penya Poes. 225. Vatmos t'aqui entre voltros, Roq., prosp. Heu-vos aquí una trampa, Ruyra Parada 34. Vet-em aquí fora de casa, Ruya Parada 23.
|| 5. D'aquí (a)qui..., d'aquí (a)quí...: unes vegades..., altres vegades... (Solsona, Cardona, Gironella, Llofriu). «D'aquí 'quí, te fa bona cara; d'aquí 'quí te la fa dolenta» (Llofriu). «D'aquí 'quí està alegre, i d'aquí 'quí no s'aguanta» (Solsona).
|| 6. Aquí (a)quí: poc més poc manco (Rosselló). Couan gouagnes, a quiqui par agn? [=Quant guanyes, aquí 'quí, per any?]. Saisset, A tort y a tr., 7.
|| 7. D'aquí allà: expressa la distància entre dos llocs, i emfàticament indica una gran magnitud. Un animalot molt gros... | ab un barram de aquí a allà | y una llengua serpentina, Penya Poes 291.
|| 8. Es combina amb altres adverbis de lloc que concreten més el significat per aquí. Aquí dalt o Aquí alt (Gir., Llofriu); Aquí baix; Aquí damunt; etc. Qui nos treurà de aquí dins?, Ferrà Com. 17. a) Aquí en dalt: la Muntanya (Mall.). «Ets homos d'aquí'n dalt», ho diuen els del Pla als de la Muntanya.
    Fon.:
əkí (pir-or., or., bal.); akí (occ., val., alg.).
    Var. form.
i deriv.: aquina, aquines, aquineta, aquinetes, aquinos.
    Etim.:
del llatí vg. *eccu'hīc, mat. sign. I.

2. AQUÍ topon.,
forma catalanitzada de Aquino, nom d'una ciutat d'Itàlia. Thomas d'Aquí Febrer Par x, 99.