Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aquest
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AQUEST, -ESTA pron. i adj. demostr.: cast. este.
|| 1. S'aplica a designar les coses que estan presents o més prop de la persona que parla (per oposició amb aquell, que designa les coses allunyades, i antigament per oposició amb aqueix, que indicava les coses més pròximes d'aquell amb qui es parlava). De nulles altres coses que no sien escrites en aquesta Charta, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Veus ací lo escriva que ha feyta la carta, e aquestos sis cavallers qui'n son testimonis, Muntaner Cròn. 91. En aquesta part que'n diem vuy en dia Catalunya, Boades Feyts 13. Tots quants en aquesta illa som, Tirant, c. 5. Si vol guanyar aquest segle guanye'l, e si vol guanyar l'altre ha'n poder, Jahuda Dits, pròl. D'espasa com aquesta no n'hi ha cap altra al mon, Picó Engl. 34.
|| 2. Aplicat al temps, denota el present o el més pròxim. luro ego che d'achesta hora enant treua et paz tenré, doc. primer terç segle XII (ap. Miret Doc. 6). Semblen pures y efímeres estrelles | que hi deixà caure aquest matí el cel blau, Canigó iii. Del meu casament, | que ha d'essé el setembre | d'aquest any qui vé, Penya Poes. 35.
|| 3. Senyala emtàticament una persona o cosa que es manifesta intensament. Mirau qu'es molt, germanets, | ab aquests oratges frets | veure'l sempre trahullar, Penya Poes. 133. En aquest Barcelona una noya maca sempre té pretendents, Vilanova Obres, iv, 7. Si us veiéssiu amb aquestes fesomies tan dolorides!..., Ruyra Parada 31.
|| 4. Serveix per indicar i preparar l'expressió d'un pensament que es vol remarcar. Hauia un fill... al qual dix aquestes paraules: Amable fill, quaix morta es sauiea, Llull Felix, pròl. Lo fet es de aquesta manera: que desitja, en tot cap del mon, parlar ab vós en secret, Pierres Prov. 25.
|| 5. Serveix per expressar de bell nou una cosa que s'ha anomenat o indicat abans. Dels quatre vents principals eren engendrats quatre vents altres... De aquests vuit vents ne son engendrats altres vuit, Llull Felix, pt. iv, cap. 9. Fe sens obres morta es, aquesta paraula uolch nostre Senyor complir, Jaume I, Cròn. 1. Neix un riu appellat Acharon; e d'aquest neix un estany, Metge Somni iii. No es licit metre aquestos diners en la caxa, Gerson Passio 10. Per a cridar a sa muller, psalmejantli la “bona nit” al apareixer aquesta pel balcó, Pons Auca 7.
|| 6. En certes locucions s'usa la forma f. aquesta, sense substantiu exprés, en lloc per aquesta feta o aquesta dita. «¡Aquesta sí que és bona!» o «¡Aquesta sí que és blava!» (Mall., Men.), o «¡Cap com aquesta!» (Mall.): ho diuen per expressar gran sorpresa. «Aquesta fa caure d'espatles»: ho diuen quan qualcú diu una gran mentida (Vallès).
    Loc.
—a) Aquesta és meua, aquesta és teua: expressa una baralla o discussió forta (Men.).—b) En aquestes: en aqueix moment, aleshores. Y en aquestes el rellotge de la parròquia esbomba brunzidores deu campanades, Ruyra Parada 17.—c) Ni per aquestes!: expressa la ineficàcia d'un esforç o d'un remei.
    Fon.:
əkést (Igualada, Inca); akést (Andorra); əkə́st (Sóller, Llucmajor, Sta. Margalida, Esporles, Ciutadella); əсést (Palma, Manacor); əkέst (Maó); əkέt (Figueres, Agullana, Capmany, St. Llorenç de M., Gir., Olost, Torelló, Lluçanès, Canet de M., Barc., Avinyonet, Sta. Col. de Q., Maó); akét (Andorra, Ordino, Pobla de S., Tremp, Artesa, Montardit, Borges-Bl.); əсét (Palma, Manacor); əkə́t (Sóller, Llucmajor, Ciutadella, Eivissa, Formentera); əkét (Sta. Eulària d'Eiv., Formentera).
    Formes flex.:
les formes bàsiques són: sg. aquest (m.), aquesta (f.); pl. m. aquests (pronunciat aquets) i aquestos; pl. f. aquestes. La forma m. aquest, quan va seguida d'un mot començat en consonant, perd la s i es pronuncia aquet (així, «aquest tall» es pronuncia «aquet tall»); per altra part, el pl. aquests perd també la s en la pronúncia, i resulta aquets. Aquesta eliminació de la s s'ha fet a moltes comarques extensiva a tots els casos, fins i tot a la forma masculina seguida de vocal: «aquet home» en lloc de «aquest home», es diu a Ordino, Cardona, Camp de Tarr., Falset, Eivissa, etc. La forma femenina singular és aquesta, però la forma m. aquet ha determinat la formació d'un femení analògic aqueta i pl. aquetes (Ordino, Borges del C., Falset). El pl. aquestos el trobàrem a Ordino, al Baix Empordà, a Manresa, a Eivissa; però a molts de llocs conviu amb la forma aquests (aquets).
    Var. ort.
ant.: aqast.
    Var. form.:
aguest, aguet, aguisto, anguet, aqueste.
    Etim.:
del llatí vg. *eccu'ĭste, mat. sign.