Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  areny
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARENY m.
I. || 1. Terreny cobert d'arena; cast. arenal. Tot bon terreny | luny de l'areny, | bon regadiu | de font o riu | mogué, laurà, Spill 13426.
|| 2. Tros de jaç de riu o de riera cobert d'arena i còdols procedents de les crescudes de l'aigua (Gir., Empordà, Bassella); cast. rambla. Berenguer d'Altarriba regent la sal nostra del areny de Cardona, doc. a. 1357 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 469).
|| 3. Lloc on neix una petita font o corrent d'aigua (vora el Montserrat, segons Cost. Cat. ii, 68).
|| 4. Vorada de riu o de riera, que es planta d'arbres i canyes, però no es conrea; és per enfortir la terra i evitar que l'aigua se l'emporti (St. Vicenç dels H.).
II. topon.
|| 1. L'Areny: lloc on fan la fira del bestiar, i que està situat a la vorera de l'Onyar (Gir.).
|| 2. Areny: poble situat dins la província d'Osca, en la partió d'aquesta amb la de Lleida, a la vorera dreta del riu Noguera Ribagorçana, prop de Benavarre. La gent de llengua castellana l'anomena Arén.
|| 3. Castell de l'Areny: poblet agregat al municipi de Garrigars (Alt Empordà).
|| 5. Arenys de Mar: vila situada a la vorera de la mar, 39 qm. al NE. de la ciutat de Barcelona.
|| 6. Arenys de Munt: vila situada a 3 qm. al NO. d'Arenys de Mar.
    Fon.:
əɾέɲ (or.); aɾéɲ (occ.).
    Etim.:
probablement d'una forma llatina arēnium o arēnĕum (derivat de arēna), ‘lloc d'arena’. Arenium és un nom de poble antic d'Itàlia. El Castell d'Areny (II, || 3) sembla que es pot identificar geogràficament amb el Castro Adalasinde que surt a un doc. de 1017 (cfr. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 11; Aebischer Topon. 9); però encara que l'origen del nom del castell fos el nom propi Adalasindo, l'evolució del nom s'és feta sota la influència del substantiu areny. El nom d'Areny de Ribagorça apareix escrit antigament Arinio (a. 823), Aregno (a. 1055) i Arenn (a. 1165), formes citades per J. Coromines en RLiR, xxiii, 44.