Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  argument
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARGUMENT m.: cast. argumento.
|| 1. Raonament per demostrar la veritat o la falsetat d'una cosa. Silogisme qui es ver argument significa... que vostre gloriós acabament es en vostra unitat gloriosa, Llull Cont. 327. Al argument que m'has fet no respondria, Metge Somni, iii. Tant diguérem, que el minyó s'hagué de rendir als nostres arguments, Ruyra Par. 15.
|| 2. Assumpte, conjunt d'incidents que són objecte d'una narració o d'un drama. La dona es una comedia | que porta molt argument, Serres Poes. Gand. 49. a) Glosada narrativa dels principals esdeveniments de l'any finit, que és cantada pels carrers i dins les cases en la festa de Sant Antoni de Gener (Artà).
|| 3. vg. Qüestió en general. «¿No heu reparat s'argument | que juga de malament | en mal d'enamorament, | en pic que s'encapirrona?» (glosada pop. de Manacor). a) Tenir arguments amb algú: discutir, disputar (Mall.). «Ells no poren penetrar | els naturals elements | i volen tenir arguments | amb Déu qui else va criar» (glosada de l'amo A. Vicens «Contra els republicans»).—b) pl. Raons molestes, conversa amoïnosa (Maestrat). «No em vingues en arguments!» (Benassal).
|| 4. «Argument de pintura: argumentum picturae. Argument d'esmalt: emblemma» (Nebrija Dicc.).
|| 5. vulg. Instrument, catifell, eina enginyosa per fer alguna cosa (Benassal); cast. chisme, trebejo.
    Fon.:
əɾɣumén (pir-or., or., eiv.); aɾɣumén (occ., Maestrat); aɾɣumént (Val.); əɾgumént (mall., men.).
    Etim.:
pres del llatí argūmentum, mat. sign. || 1.