Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. armar
veure  2. armar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARMAR v. tr.: cast. armar.
I. || 1. Posar o donar armes a una persona o cosa. Moltes vegades ab la febre acostes s'armava, Muntaner Cròn., c. 274. Mercuri isqué... e armà's de totes ses armes, Eximplis, ii, 285. Donali per posada aquell alcàçer..., armà'l e guarní'l de totes les armes necessaries, Villena Vita Chr., c. 15.
|| 2. Proveir una barca o nau de l'ormeig i personal que necessita per a navegar. Almirall, tantost armats XXV galees, armatsles axí que cascuna haja un comit català e altre llatí, Muntaner Cròn., cap. 76. Hauem posat estandart... per fer armar sis galees, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). Tirant feu armar un bergantí e tramès-lo, Tirant, c. 92.
|| 3. Combinar les diverses peces d'un ormeig i posar-lo en disposició de servir. Hi no us cal ab mi armar contramina, Proc. Olives 545. Lo qui arma llaç contra son germà, Faules Isòp. 18. a) Armar la canya: posar-li la llinya i l'ham per a pescar (Bal.).—b) Armar la xarxa: conjunt d'operacions de disposar una peça de xarxa, reforçant les vores amb fil més gruixut, entestant els arpions i encunyant les teles; a les quals operacions, quan són fetes pel mateix pescador, s'afegeixen també les de posar suros, ploms i cordes, i tenyir la xarxa amb escorça de pi, o sia, en resum, disposar la xarxa per a pescar (Pons Ind. text.).—c) Armar els rems: posar els rems a la barca (Mall.).
|| 4. refl. Proveir-se. Amant virtut, hom de tal amor s'arma, Ausias March lxxxvii. «Qui la festeja criada, | ja se pot armar d'arròs, | que ses guixes ni ses faves | no li cauen bé an es cos» (cançó pop. Manacor). «Ja estic armat d'oli per enguany» (Mall.). Aço dich perque us armeu de paciència, Villena Vita Chr., c. 214.
|| 5. a) Adquirir una cosa; proveir-se'n. «Hem armat un bocí de terra» (Mall., Men.). Qui no vol prende un bany de peus, pot armà xangues, Roq. 5.—b) Proveir qualcú d'una cosa. Li armà un vetlladoret pera exercir son ofici, Pons Auca 14. «Me podries armar dos aumuds de farina» (Men.).
|| 6. Promoure, produir una feta sorollosa. Dins el port de Palma s'hi arma un bon betlem, Penya Poes. 39. Veuràs quina garola armarem a la salut d'en Llambregues, Ruyra Par. 57. Valia la pena d'armar una batussa, id. ibid. 46. Los trobaré avuy per demà de brasset: ja estarà armada!, Vilanova Obres, xi, 95.
|| 7. Excitar molt l'esperit (Barc.). «No està poc armat, aquest! No li digueu pas res més, que prou armat ja està» (St. Vicenç dels H.). Los músichs tocan una marxa o vals, lo que pugui armar més los ànims, Vilanova Obres, xi, 55.
|| 8. refl. Fer-se prenys les ovelles i truges (Manacor, Santanyí). «Aquesta euveia s'és armada» (Llombards).
|| 9. Enganyar, entabanar el cap amb mentides (Barc.). «¿Qui t'ha armat, que véns tan esvalotat?» (St. Vicenç dels H.).
    Refr.
—a) «Amb sos doblers armen culleres»: vol dir que els diners faciliten l'adquisició de tota cosa (Santanyí).—b) «El diable no té pa, i arma ca» (Mall.).
    Fon.:
əɾmá (pir-or., or., bal.); aɾmá (occ., Maestrat); aɾmáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
pres del llatí armāre, mat. sign. || || 1, 2.

2. ARMAR
Llin. de Barcelona.