DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARPA f.
Instrument de música format d'un arbrer i caixa, de conjunt triangular, amb cordes col·locades verticalment, que el músic toca amb les dues mans; cast. arpa. Com ell s'entena fort be en fer arpes volem e us manam que digats a Ponç qui fa los lahuts, que... nos faça una arpa doble, doc. a. 1378 (Rubió Doc. Cult. ii, 196). Una arpa apte a sonar ab dotze marchs, ço es sis en la caxa e sis en lo abrer, ab sa clau de fust, ab cuberta de cuyr negre, Inv. Anfós V, 176. Curial... pres una arpa e sonà marauellosament, Curial, i, 37. L'harpa era antiga que en los jorns de gloria, | davant els reys, en el castell sonava, Costa Poes. 50.
    Fon.: áɾpə (Barc., Mall.); áɾpa (Val.).
    Etim.: del germ. harpa, mat. sign.

2. ARPA f.
|| 1. Mà o peu d'animal que té ungles llargues i torçudes per agafar; cast. garra. Una velocíssima Aguila, prenent ab les sues crudelissimes arpes un rich caragol, Isop Faules 29 vo. Que an el negret trega un uy ab l'arpa d'una moixeta, Penya Poes. 258.
|| 2. per extensió, Mà de persona (com instrument d'acció violenta o enèrgica). «Tens bones arpes per tocar piano» (Men.). «Es tocar violí vol arpes» (Men.). Gent de l'arpa: gent que roba (Empordà, Bal.).
|| 3. Peça corbada i aguda, de metall, per a subjectar o turmentar; cast. garfio. Los fé greument turmentar ab arpes de ferre, Sants ross. 197 v («ungulis toto corpore lacerati»).
|| 4. Rasora, espàtula per tallar la pasta de farina (Garrigues); cast. rapadera, rapona. Ipsa caldera... et ipsa arpa cum escudelles, doc. a. 1055 (Bol. Ac. B. L. vi, 357). Una arpa de ferre de pastera, doc. segle XIV (Catalana, ii, 142).
|| 5. pl. Espècie d'aixada que té la fulla dividida en dues, tres o quatre puntes, i serveix per arreplegar fems (Conflent, Cerdanya, Valls); cast. garabato.
|| 6. ant., pl. Cercapou. Unes arpes de traure poals del pou, inv. de Vic, any 1493 (Aguiló Dicc.).
    Loc. i refr.—a) «Cara d'ovella i arpes de llop»: ho diuen dels hipòcrites (Mall., Men.).—b) Mostrar ses arpes: unglejar com per joc, però manifestant els instints de feresa (Mall., Men.). Com un moix fa afalagadures, però sempre mostra ses arpes, Pons Llar 105.—c) Anar o caure dins les arpes de qualcú: caure en poder seu. No s'en escaparà de venir dins ses meues arpes, Alcover Cont. 137.—d) Posar les arpes damunt (Bal.) o l'arpa sobre qualcú (Cat.): agafar-lo, apoderar-se'n.—e) Fer l'arpa (Bal.), o fer córrer l'arpa (Empordà), o tocar l'arpa (Barc.): robar.—f) Tenir bones arpes: tenir manya o llestesa (Men.).—g) Treure ses arpes: emprar tots els mitjans per obtenir qualque cosa (Men.). «Qui té arpes, que les tregui»: ho diuen per excitar a fer ús de tots els recursos per obtenir un fi (Men.).—h) «Es doctors tenen mala arpa»: ho diuen per significar que els metges solen fer mal en fer les cures (Men.).—j) Treure qualcú de les arpes d'un altre: alliberar-lo del poder violent d'aquest (Mall., Men.).
    Fon.: áɾpə (Conflent, Cerdanya, Empordà, Valls, Bal.); áɾpa (Maestrat).
    Intens.: arpeta, arpota, arpassa.
    Sinòn.: || 1, urpa, grapa;— || 2, grapa;— || 5, arpis, arpiots, gavilans.
    Etim.: derivat de *harpare, ‘agafar fort’ REW 4056).