Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arracada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRACADA f.
|| 1. Cercolet o altra peça de metall que les dones duen penjat a l'orella per adorn; cast. pendiente, arracada. Frontals de perles, arracades, collars... e molts altres joyells, Curial, i, 24. Dues araquades ab set perles en quiscuna, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 305). Vnes arrecades d'argent sobredaurat, doc. a. 1557 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Penjoll format d'un replec de la pell, que solen tenir les cabres davall el coll (Tarr., Tortosa, Val.); cast. mamella. a) Cabra arracada: la cabra que té dits penjolls (Bagà).
|| 3. Penjoll de dues o més cireres; cast. pendiente.
|| 4. Carràs o porció d'un raïm (Crevillent).
|| 5. Ament de l'avellaner.
|| 6. Estretall en una columna de composició tipogràfica per a encabir-hi un gravat.
|| 7. Peça intermèdia que hi ha en molts de sistemes de màquines de taps, per comunicar el moviment dels ganxos a les calques(Pons, Ind. text.).
|| 8. imatge  pl. Planta de la família de les paroniquiàcies: Paronychia argentea Lamk. (Cat.): cast. asperilla, nevadilla. Es perenne, de rel gruixada; el tronc se fa de 20 a 30 cm. de llarg; té les fulles oblongolanceolades, glabrescents i mucronades; les flors en glomèruls grans, separats, argentins, terminals i axil·lars. Se fa per llocs arenosos.
|| 9. pl. Planta gramínia de l'espècie Briza maxima (V. belluguet).
|| 10. fig. Persona enganxosa, que s'acosta massa a la persona amb qui parla (Empordà); cast. lapa, pelma.
|| 11. iròn. Persona poc recomanable (Pallars); cast. alhoja. Per si això fos poc, aquella arracada d'hereu féu tantes estacions com tavernes trobà, Virós 215.
|| 12. pl., met. Els fills petits que queden a una viuda (Labèrnia, Escrig-Ll. Diccs.).
|| 13. Nuvolada que tapa la lluna no totalment, i que per la seva transparència i per la part no tapada deixa veure la claror de l'astre, formant curioses combinacions (Vilan. i G.).
    Refr.
—a) «La dona sense arracades, és com un ruc sense morralles» (Vallcorb, Pineda).—b) «Si no hi ha arracades, no hi ha abraçades»: vol dir que no es permeten certes coses si no hi ha compromís formal (simbolitzat per les arracades que el nuvi regala a la núvia).
    Fon.:
ərəkáðə (Empordà, Gir., Vic, Lluçanès, Solsona, Barc, Avinyonet, Tarr., Inca, Sóller, Llucmajor); ərəkáðɛ (Bagà, Sta. Col. de Q.); arakáðɛ (Sort, Sueca); arakáda (Pobla de S.); arakáɛ (Fraga); arekáðɛ (Tremp, Pradell); arakáða (Tortosa, Baix-Maestrat); araká (Val.); ərəсáðə, ɾəсáðə (Palma, Manacor, Pollença); arakáɾa, rakáɾa (Alguer).
    Intens.:
—a) Aum.: arracadota, arracadassa.—b) Dim.: arracadeta, arracadeua, arracadona.
    Sinòn.:
— || 1: anelleta;— || 2: barballó;— || 8: arracadetes.
    Etim.:
de l'arab. al-qarraṭ, mat. sign. || 1.