Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  artista
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARTISTA m. i f.: cast. artista.
|| 1. Qui professa una art. Per açò l'artista dix a l'apostoli e als cardenals que totes les sciències damunt dites acordàs hom a breus comensaments necessaris e qui decorreguessen per art, Llull Blanq. 86, 2. En l'edat mitjana se deien «artistes» principalment els metges, cirurgians, apotecaris, especiers, barbers i notaris. Aquests tres artistes, ço és físichs, cirurgians e speciers, Scachs 81. Si sobre lloch [en els bancs del Consell], puguen en lo derrer sentarse los apothecaris, barbés y altres artistes y persones que ho meresquen, doc. a. 1605 (Segura, Hist. Sta. Col. 242).
|| 2. Qui sent i expressa la bellesa en obres d'art. Enamorat artista, lo somia | de nit, ne fa dibuixos cada dia, Canigó xi.
|| 3. Qui representa obres dramàtiques, danses o varietats teatrals. Aguantant-se'l róssech ab les mans com una artista ecuestre, Pons Auca 240.
|| 4. Qui es dedica a una art mecànica o manual, com sabater, fuster, mestre de cases (Alg.). Aquest significat, que a Alguer és general, també s'usava entre la gent poc instruïda de Barçelona (cfr. Vilanova Obres, iv, 51).
    Fon.:
əɾtístə (pir-or., or., bal.); aɾtístɛ (Ll.); aɾtíste, m., i aɾtísta, f. (val.); aɾtísta (alg.).
    Intens.:
artistàs, -assa; artistet, -eta; artistetxo, -etxa.
    Etim.:
derivat de art.