Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. as
veure  2. as
veure  3. as
veure  4. as
veure  5. as
veure  6. as
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AS m.: cast. as.
|| 1. ant. Unitat de pes, mesura i moneda romana, que equivalia a una lliura.
|| 2. ant. Valor d'un punt en el joc de daus. Sent Benet gitant los daus, féu en dos d'ells XII punts, e lo tercer dau partí's per dues parts, e en la part sobirana VI punts presentant e en la altra, ensemps departida, aparegué un as, axí que sent Benet feu XIX punts, Scachs 95.
|| 3. Carta de joc que du el nombre 1. Jugant «as qui bega» tots temps prenen sis, Proc. Olives 2042.
|| 4. fig. Persona que excel·leix en un esport.
    Loc.
—a) Fer assos: sortir una cosa malament o contra intenció (Labèrnia Dicc.).—b) Tenir (o trobar) sempre un sis o un as: trobar què dir, trobar sempre motiu de queixa (Barc., Vallès, Empordà). Son uns gansos que per tot troban un sis o as, Vilanova Obres, iv, 128.—c) Córrer l'as de bastos: voler pegar bastonades (Aladern Dicc.).
    Refr.

—«Amb l'as, una en faràs, però burro no seràs»; «Amb l'as una en faràs; i amb lo rei, burro seràs»: refranys referents al joc de «burro».
    Fon.:
ás (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llat. as, mat. sign. || 1.

2. imatge  AS m., nàut.
As de guia: tros de cap de corda que té un dels xicotes que forma gassa i l'altre xicote sord; cast. as de guía.

3. AS de Sant Martí (Llofriu):
l'arc de Sant Martí.

4. AS
Contracció de a es, article determinat, equivalent a al (Men., Blanes). Quina mena de virosta li venia as damunt, Ruyra Parada 27. «Tira assò as carrer» (Men.).

5. AS
|| 1. Contracció dialectal de l'article i pronom plural masculí—els i als,—en la part meridional del regne de València. «As de València as agrada assò, i as de Sanet, no» (Sanet): ‘als de València els agrada això, i als de Sanet, no’. «A aquells xiquets as direu que vinguen» (Benissa): ‘els direu que vinguen’.
|| 2. Contracció per a les (Taús, Monnòver). «Les reixes van as portes» (Taús). «Mos verem as dos»=a les dues (Monnòver).

6. AS
var. de pronúncia del pronom enclític es (=se invertit), en català occidental i en valencià. «Ell as va tirar a la mar» (Organyà, Tremp, Artesa, Benissa).