Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ascla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASCLA f.
Estella grossa de fusta o d'altra matèria sòlida (Cat., Val.); cast. astilla. En la llar cremava una càrrega d'ascles de melis i branquillons secallosos de carrasca, Valor Narr. 19.
    Loc.
—a) Esser de mala ascla: esser home de males idees o de mala intenció (Castelló).—b) Bufa-li un ull, que té una ascla!: significa que una cosa ja no té remei (val.).
    Refr.
—a) «Qui té tronc, fa ascles» (Labèrnia Dicc.).—b) «Una ascla no fa foc, ni dues tampoc» (Labèrnia Dicc.).
    Fon.:
ásklə (Vic, Cardona, Valls, Tarr., Reus, Selva del C., Vinaròs); áskla (Pont de S., Esterri, Massalcoreig, Tortosa, Maestr., Castelló, Llucena, Val.); ásklɛ (Puigcerdà, Sort, Balaguer, Ll., Pradell, Gandesa, Alcoi); áskʎa (Tamarit de la Litera); áskʎɛ (Fraga).
    Etim.:
del llatí vg. *ascla, originàriament *astŭla, var. de astĕlla (per canvi de sufix diminutiu), mat. sign.