Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. assignar
veure  2. assignar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ASSIGNAR v. tr.
|| 1. Indicar expressament una cosa entre algunes de possibles; cast. designar. Quan algú demana alguna cosa, deu assignar e posar en sa demanda: aytal cosa deman, Cost. Tort. III, ix, 3. E assignaven-hi moltes rahons, per les quals los paria que axi's degués fer, Pere IV, Cròn. 285.
|| 2. Determinar una cosa com atribuïdora o dedicadora a algú o a alguna cosa; cast. asignar. A cascuna part asignaren propi ufici, Llull Blanq. 79. Tota la renda era asignada a pagar los torts, Muntaner Cròn., c. 250. Fonch reebuda honorablement, assignant-li una e la plus bella part de son palau per la sua estaia, Curial, i, 2. Y s'assignà com a senyoriu el formós clavellet, Pons Com an. 92.—a) especialment, Fixar cert dia o moment per fer qualque cosa. E lo jutge... encontinent assigna dia a oir sentència, Consolat, c. 12. A la qual coronació assignà lo dia de Pascha, Pere IV, Cròn. 55. Com lo gran sacerdot hagués asignada la hora per a fer les dites sposalles, Villena Vita Chr., c. 10.
    Fon.:
əsiŋná (or.); asiŋná (occ.); asiŋnáɾ (val.); əsinná (mall., men.); asiɲá (alg.).
    Etim.:
pres del llatí assĭgnāre, mat. sign.

2. ASSIGNAR v. tr.
Assenyalar amb el dit (Mall.); cast. señalar. Que no'l pugan assignà amb so dit, Roq. 51.—V. signar.
    Etim.:
de signar, amb a- protètica.