Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSOT m.
|| 1. Instrument compost d'una o vàries corretges, cordes o altres matèries flexibles, que serveix per pegar cops a persones o animals; cast. azote. Tenia en la mà un açot plen de nuus, Eximplis, i, 219. Lo seu treballat cos ab açots de dura corda açotaua, Pereç St. Vic. 19. Tocant sovint la bèstia ab son açot, Isop Faules 47. a) Corda o corretja lligada al cap d'un bastó, que serveix per pegar a les bísties (Llucena, Castelló, Val., Al., Mall.); cast. látigo, zurriago. Si juguen més ab s'assot que ab so rastell de ses corretjades, Aurora 267.
|| 2. Cop donat amb dit instrument; cast. azote. Si alcú no vol pagar, sien-li donatz per cascú dotze diners un assot, en així que per deu sol[idos] resebés deu assotz, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). E féu donar a aquell donzell cent açots, Llull Felix, pt. vii, cap. 3. Corragué ab veu d'allasses la vila a assots, Coll. Dames 985.
|| 3. Calamitat persistent; cast. azote. Lo bon hom no's deu entristir per los açots de Déu, Canals Carta, c. xliv. Palestina, minvant, sota l'assot de la secor, gemega, Alcover Poem. bíbl. 71.
|| 4. pl. a) imatge  Planta santalàcia: Osyris alba L. (Mall.); cast. guardalobo. És un arbust sempre verd, de branques dretes, fulles coriàcies, linear-lanceolades, flors groguenques i fruits globulosos vermells.—b) Assots de Crist: planta de l'espècie Amaranthus caudatus (Mall., ap. Masclans Pl. 52). També s'anomena assots de monja (ibid.).
    Loc.

—«Amb els seus assots se farà les deixuplines»: ho diuen per indicar que un qui obra malament surt castigat per la seva mateixa mala obra (Vendrell).
    Fon.:
əsɔ́t (or., bal.); asɔ́t (occ., val.).
    Var. ort.:
açot és grafia molt freqüent en els escrits antics, però no té fonament etimològic.
    Etim.:
de l'àrab as-sauṭ, mat. sign.