Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assumpte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSUMPTE (ant. assumpt, i forma vulgar moderna assunto). m.
Cosa que s'ha de tractar o resoldre; cast. asunto. Lo assumpt del present llibre, «Títols de honor», 29 (ap. Aguiló Dicc.). Lligat amb mi per assumptes de negoci, Pons Com an. 50. ¿Que venia per algun assunto de Casa la Ciutat? Vilanova Obres, iv, 55.
    Loc.

Fer assunto: repugnar (Mall.). «No em doneu carxofes, que em fan assunto».
    Fon.:
əsúntu (pir-or., or., men., eiv.); asúnto (occ., val.); əsúnto (mall.); asúntu (alg.).
    Intens.:
assumptet, assumptot, assumptàs.
    Etim.:
del llatí assūmptum ‘assumit’, ‘pres’; la forma assunto és un castellanisme.