Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ast
veure  2. ast
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AST m.
|| 1. Barra de ferro o de fusta amb la qual aspiden longitudinalment un animal per coure'l fent-lo voltar damunt el foc o dins un forn; cast. asador. Carn en ast, doc. a. 1262 (Soldevila PG, iii, 428). Aucís la volp, e escorxà aquella, e mès-la en ast, Llull Blanq. 52, 7. Un ast per torrar figes e una broca d'argent per torrar pan, doc. segle XIV (Catalana, ix, 94). Vns ferres per cuynar e un manador d'asts de ferre, doc. a. 1434 (Boll. Lul. iii, 286). Si vols farcir porcel, si va en ast, deu-li axir l'ast per la boca, Flos medic. 201 v.o L'ast de ferro és per rostir animals o trossos de carn o d'altra cosa a la flama; va sostingut en sos extrems per uns suports (asters o cavallet), i el fan rodar per mitjà d'un manubri (menador d'ast) aplicat a un de sos extrems, a fi que la flama cogui gradualment tota la superfície del que s'ha de menjar. L'ast que a Mallorca empren per rostir la porcella és de llenya i molt gros (de quinze a vint pams de llargària), i es posa dins el forn amb sos extrems descansant damunt suports. a) Menar ast: fer voltar l'ast convenientment per coure bé l'animal o peça aspidada. En la dita cuyna foch encendre no oblit... e encara ast menar e als dits cochs ajudar procur, Ordin. Palat. 38.
|| 2. Pal de devers dos metres amb un pollegó a dos o tres pams abans d'arribar a dalt, que usen els llenyataires per portar el feix a l'espatlla (Pl. de Vic, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) Ast i olla: festa grossa, de menjar bo i abundant (Mall.). Hi hagué un ast y olla de lo més alt de punt, Alcover Rond. i, 47.—b) Com si s'haja begut l'ast: es diu d'una persona molt erta, enravenada (val.). L'alcalde... tan ert com si s'aguera begut l'ast, Rond. de R. Val. 75.
    Refr.

—«Qui roda l'ast, no en tast»: ho diuen parlant d'aquells qui després de treballar molt no poden aprofitar-se del fruit de llur treball, mentres que els qui no hi han treballat tant en tenen el benefici (Cat.).
    Fon.:
ást (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del germ. harst, ‘graelles’.

2. AST m.,
per asta (Mall., Eiv.): mànec llarg. «S'ast des gatzoll» (Mall.). «Amb s'ast de ses corretjades» (Eiv.). Es subdiaca amb s'ast de sa creu, Alcover Cont. 80.
    Etim.:
de asta, masculinitzat per influència de l'ast de l'article anterior.