Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  atènyer
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATÈNYER v.
|| 1. tr. Arribar a una persona o cosa que es mou, a força de fer més via en la mateixa direcció; cast. alcanzar. Seguí'l tot aquell dia e no'l pogué atènyer ni trobar, Llull Blanq. 3, 2. Don Ato atenchlo a la exida d'unes tàpies, Jaume I, Cròn. 26. Que cada poble sols ateny son astre | seguint per la seva òrbita, Costa Hor. 93.
|| 2. Arribar (en general); cast. alcanzar, llegar. a) intr. Lo primer jorn que aquest fet atenyera a les orelles del Marquès, Curial, ii, 119. Pogués atènyer a la vert e delitosa riba, Tirant, c. 22.—b) tr. Atenyeré e guanyaré lo segur port, Spill 16185. En pocs minuts vaig atènyer la font d'en Moixell, Ruyra Parada 68.
|| 3. tr. Obtenir, aconseguir amb esforç; cast. alcanzar, conseguir. Sens perseuerança no pots atènyer la fi a la qual est creat, Llull Gentil 457. Com donchs benauyrança no's puxa attènyer sens virtuts, Eximenis, II Reg., cap. 43. Per aquell preu qu' Amor deu ser venut, | yo, dant aquell, no viu que l'atengués, Ausiàs March lxxxiv. Y donant-se a tota ultransa s'ateny honor, Coll. Dames 667.
|| 4. Complir una cosa promesa o esperada; cast. cumplir, alcanzar. No puch peruertir a pietat lo ànimo de la altesa vostra, de atenyer-me lo que per rahó e ab molta gentilea vos éreu obligada sots promesa fe, Tirant, c. 195. «Sa madona d'aquest lloc | sempre va portes ubertes: | carrega la gent d'ofertes, | promet molt i ateny poc» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
ətέɲə (pir-or., or., Maó); atéɲe (occ.); atéɲeɾ (val.); ətə́ɲə (mall., Ciutadella); ətέɲəɾə (Palamós).
    Refr.

—«Lo promès, sia atès» (Mall.).
    Conjug.
—a) Pres. d'indic.: 1 atenc (or. atenyo), 2 atenys, 3 ateny, 4 atenyem, 5 atenyeu, 6 atenyen.—b) Imperf.: 1 atenyia (occ. atenyiva, atenyeva), etc.—c) Perf. simple: 1 atenguí, 2 atengueres, 3 atengué (ant. atenc, atès), 4 atenguérem, 5 atenguéreu, 6 atengueren.—d) Fut.: 1 atenyeré, etc.—e) Condic.: 1 atenyeria, etc.—f) Subj.: 1 atenga (atengui, atenyi), etc.—g) Opt.: 1 atengués o atenyés, etc.—h) Part. pass.: atès, atent (ant.) (V. atendre).
    Etim.:
del llatí attĭngĕre, mat. sign.