Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  auca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AUCA f.
|| 1. Oca, animal de ploma del gènere Anser (Sort, Pont de S., Fraga, Tamarit de la L.); cast. oca. Eylla entén esser pus blanca que pera marbre ne ploma d'auca, Fasset, v. 1462.
|| 2. Òliba; ocell nocturn que, segons creença vulgar, anuncia la mort (Sopeira).
|| 3. Joc d'atzar que es fa sobre una sèrie de figures numerades i dibuixades en caselles a un paper o tauler, a les quals correspon igual nombre de bolletes també numerades; els jugadors treuen per torn una d'aqueixes bolletes de dins una bossa, i el nombre que du la bolleta indica la casella on han de posar; cast. bisbís. Es un joc que ha caigut en dessuetud, però que s'usava molt en el segle XVIII i fou prohibit severament per les autoritats eclesiàstiques. Lo joch malvat traydor de l'auca que tants ne fa anar en mala hora, doc. de Barc., a. 1633 (Aguiló Dicc.). Se publica lo edicta del Sr. Bisba pena de escomonió a tots los qui jugaran a joch de parada y a la Auca, doc. mall., a. 1765 (Boll. Lul. xxii, 125). El nom de auca aplicat a aqueix joc prové del fet que en les seves caselles predominava la figura d'una oca, com se veu en el joc de l'oca, que n'és una variant.
|| 4. Full de paper on hi ha dibuixades una sèrie de figures, en caselles o quadrets (redolins), representant la vida d'un personatge real o fictici, amb breus inscripcions explicatives al peu de cada quadret (Cat., Val.); cast. aleluya. Se diu generalment auca de redolins.
|| 5. Sèrie anecdòtica de vicissituds d'una persona (Cat.); cast. odisea. Encara En Manel no havia aclucat els ulls..., que ja tots els vehins li esbrinavan l'auca, Pons Auca 31.
    Loc.
—a) Esser l'amo de l'auca: esser el principal, l'àrbitre d'una empresa col·lectiva (Cat.).—b) Fer tots els papers de l'auca: variar de posats o d'aparença segons les circumstàncies (Cat.).
    Fon.:
áwkə (or.); áwka (Ribag.); áwkɛ (Ll.).
    Etim.:
del llatí vg. auca, var. sincopada de avĭca, ‘au’, ‘oca’.