Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aviat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVIAT
|| 1. adv. Prest, dins poc temps (cat., bal.); cast. pronto. La flota arribarà molt aviat, Lacavalleria Gazoph. Llençau-me'ls aviat com anyells tendres, Canigó i. Com més aviat mellor, Girbal, Pere Llarch 240.—a) Més aviat: més tost, amb preferència (s'usa per corregir un concepte); cast. más bien. Jo temo que no siau més aviat envejosos que amichs, Lacavalleria Gazoph. Experimentava un sentiment de pietat i dolcesa més aviat que de por, Ruyra Parada 26.—b) Tan aviat..., com...: expressa alternància de dues accions contradictòries (Cat.). «Tan aviat dius que sí com que no» (Urgell, Empordà). Tant aviat enrahonava alt com baix, Genís Julita 117.—c) Tan aviat: locució que serveix per introduir una proposició expressada com a probable, amb reserves sobre la seva certesa (Empordà). «Tan aviat hi haurà un quintar d'alfals en aquest tros»: vol dir que pot esser que n'hi haja fins a un quintar (Llofriu).
|| 2. adv. Ràpidament, de pressa (Mall.); cast. deprisa. Ventau, ventau aviat, campanes de l'encontrada, Colom Juven. 29.
|| 3. adj. Ràpid, que va de pressa (Mall.); cast. rápido, pronto. «Carta, ves-te'n aviada, | i en arribar diguès: | he deixat son cor encès | i encara fa flamada» (cançó pop. mall.). ¡Vaja una carrera aviada y retent!, Alcover Rond. ii, 270. «Això és molt aviat de fer» (Mall.).
    Fon.:
əβiát (pir-or., or.); aβiát (occ.); əviát (bal.).
    Intens.:
aviadet, aviadot.
    Etim.:
incerta. Podria esser derivat de via, car via significa ‘rapidesa’, ‘promptitud’. Segons O. J. Tallgren (Neuphil. Mitt. xviii, 132 ss.), és més probable que vingui del llatí advīvātu, ‘avivat’. Coromines (AIL Cuyo, iii, 206) opina que aviat és una variant de l'arcaic ivaç, que ve del llatí vivacius, ‘més ràpid’, amb dissimilació de la -v-.