Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. be
veure  2. be
veure 
veure 
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BE
Nom de la lletra B. Que zo que penz esse lapocalipsis | es l'a be ce que los infans conexen, Trobes V. María [156].

2. BE m.
|| 1. Animal de llana, del gènere Ovis (or., occ., men.); cast. cordero. No són los bens que a péixer venien lo rebrot, Atlàntida v. Sant Joan ab lo bè al costat, Vilanova Obres, iv, 32.
|| 2. Animal de llana o de cabrum (Senterada). A Senterada diuen be de llana al corder o ovella, i be de pèl a la cabra o boc.
|| 3. A be (Mall.), o al be (val.), o a be-coll (Men.), o a coll-be (Empordà), o a xai-be (Empordà): eixancat damunt el coll i les espatles d'un altre. Me l'enduguí a casa, al be, com si fos un anyell, Valor Narr. 58.
    Fon.:
bέ (pir-or., or., occ., Maestr., bal.).
    Formes flex.:
a Menorca hi ha la forma femenina bèna per designar l'ovella, mentres be designa el marrà; a Catalunya la forma be serveix indistintament per a significar els mascles i les femelles.
    Intens.
usats a Menorca:—a) Augm.: benarro, benàs, benot.—b) Dim.: benet, benetxo, beneu, benillo, benitxo.
    Etim.:
onomatopeia del crit dels anyells.

(amb sa var. BEN, que avui només s'usa com a proclític) cast. bien.
I. adv. De bona manera, adequada a la perfecció d'una cosa. Especialment:
|| 1. Encertadament; així com cal. Estes dues coses [amor e temor] estan bé en lo cor de la muller, Llull Blanq. 1. Com vos bé e profitosament haiats tractat, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 72). Prometre sien tenguts que ben e faelment l'offici lur exerciran, Ordin. Palat. 17. E so que és bé fet desfer, Libre tres, 40. Prestament demanà que li portassen unes armes que li vinguessen bé, Tirant, c. 17. S'ho merexen en tota justicia per lo elegants y ben escrites, Roq. 45. L'haguera pogut omplir ab llàgrimes dels meus ulls si estés bé que'ls moros ploressin, Vilanova Obres, xi.a) Més bé: més aviat, amb preferència (s'usa per corregir un concepte). Vostra capella soledana | més bé pareix un gabió, Colom Juven. 95.—b) Gent bé: gent benestant, refinada, de bona posició social. (Es una locució moderna, introduïda en el segle XX). La gent bé era considerada i honorable; els pobres cultivaven un xaronisme grollerot i esqueixat, Pla Rus. 21.
|| 2. Feliçment. Ab los cauallers que arribaren bé e gent, e sens negun mal, Jaume I, Cròn. 112. Barons, vosaltres siats bé venguts!, Muntaner Cròn. 54. Vos, senyor, siats ben vengut, Pere IV Cròn. 95. Jo conech un matrimoni | que's campa de lo més bé, Penya Poes. 203.
|| 3. Agradablement. ¡Senyor! ...¿Que li cau bé | pagarme la setmana?, Penya Poes. 57.
|| 4. Amicalment. Lo meu germà no está bé ab mi, Lacavalleria Gazoph. Me convé molt está bé amb sos morts, Roq. 45.
|| 5. Favorablement. Oig la gent parlar bé de vós, Llull Blanq. 4.
|| 6. Convenientment. Axí com ciri bé ardent, Llull Cont. 278, 24. Car lo caualler a peu no pot anar conquerir ne ben defendre sa propia patria, Flos medic. 14. ¡Poch estarias aixís, prim com un misto, si't vejesses més ben cuydat!, Pons Auca 27. A la fi tots tengueren escusa per quedar bé, Penya Mos. iii, 18. Y de bon ayre y ben plantat com era, Atlàntida iii. Anar per bé: estar en convalescència o en estat de millorança de la salut. «Ara el malaltet ja va per bé». Estar bé: estar en bona sanitat; estar en bona situació econòmica, esser ric. «Es gent que està molt bé» (Empordà, Bal.).
|| 7. Amb perfecció. Qi ben tanca sa casa o son castel, Hom. Org. 5. Senyor Deus, ben conexem que'ns has feyt Rey de la terra, Jaume I, Cròn. 57. Era lo dit pont ben clos, Pere IV, Cròn. 124. Ells be coneixien que no'ls hagueren poscuts ben senyorejar ab força, Boades Feyts 6. ¡Si m'en recort! Y bé!, Penya Poes. 294. Cregui que jo'n so ben ignocent, Vilanova Obres, iv, 12. Va creure que estava ben bé en camí de adobarse, Genís Jul. 115. Porta les Quatre Barres ben vermelles, Llorente Versos, i, 31. Pagueu-los bé la soldada, Maragall Enllà 36.—a) Bé... com, o així bé... com...: tant... com... Que sia suau e feel axi be al mercader com al senyor de la nau, Consolat, c. 57. En aquell punt pot la conuinença scriure l'escriua axi bé com si era en terra, Consolat, c. 95.—b) No bé: encara no; serveix per expressar la continuïtat immediata de dues coses, la segona de les quals comença quan la primera és tot just acabada. Ficà esperons al cavall no bé finà tals paraules, Picó Engl. 24.
|| 8. Completament (aplicat a quantitats, significant que és complit el nombre). Quant uench a la nuyt dixeren-nos que bé hauia c. homens armats, Jaume I, Cròn. 22. Havia vensuts et morts bé V milia et mes de sarts, doc. a. 1409 (Ardits i, 162). Julius César posà lo siti, e'l tengué assetiat dins lo munt public bé tres anys, Tomich Hist. 22. a) Ben re, ben ningú, ben gota: locucions intensives de les negacions res, ningú, gota (Gironès). «No en sé ben re»: no en sé absolutament res.
|| 9. Molt. Un rey molt noble e de bones custumes bé abundós, Llull Cavall. 5. Un sobre lit blanch ab listes vermelles ben squinçat, doc. a. 1410 (Alós Inv. 19). ¡Ay! de aqueix cor que feres bocins, bé te'n pots dolre, Atlàntida vi. Es un home qu'es ben ric, Saisset Hist. i Coum. 13. Quan eren ben a prop de l'arribada, Alcover Poem. Bíbl. 41.—a) Bé..., però...: serveix per expressar el contrast entre la magnitud o insistència d'una acció i la seva manca d'eficàcia. «Bé he cridat, però no m'has respost» (Ciutadella).—b) Tenir bé de diners: tenir-ne molts (Valls).
|| 10. Certament; (serveix per reforçar una afirmació). Jo ben diré al Rey tot quant hi sé, Jaume I Cròn. 127. Bé appar que gran liga hic es feta, Pere IV Cròn. 268. ¡Bé trigà prou... ma llar a fer claror! Atlàntida vi. ¡Pobre Gentil! bé massa l'has desclosa | ta ànima bella, Canigó iii. Bé prou que la sentia | el comte jovencell, Costa Trad. 44. Y bé que na Dolça tal mot va cumplir, Costa Agre terra 53.
|| 11. Indica aprovació, assentiment. Vos diheu que es menester perdonarlo, axò bé, si ell confessava la sua culpa, Lacavalleria Gazoph.—a) S'usa per donar fi a una part de conversa, demostrant assentiment al que s'ha dit i servint de fórmula de transició a un altre assumpte o a una altra part de conversa. Si me'n vaig sentir d'elogis. Si en vaig heure d'enhorabones! Doncs bé, això que en vosaltres era tot generositat i noblesa, fou sense dubte un mal per a mi, Ruyra Parada 3. Trapareu en Janot ambe les seves ovelles, que vos guiarà; i bé, adeu! Massó Croq. 11—b) Bé que..., o a bé que..., o si bé..., o per bé que...: locucions de vàlua concessiva, equivalents a «encara que», que expressen la ineficàcia d'una dificultat, tot concedint la seva realitat. Si ben est gran peccador, per que't desesperes de la misericordia de nostra Dona? Llull Sta. Mar. 101. De tals fruyts senyor y tan saborosos | Si bé per a vós foren tan amarchs, Passi cobles 17. Lo Marquès se aturà e mirà'l, e bé que fos en tendra edat constituit, no menys li viu los ulls molt resplandents, Curial, i, 1. Que aquelles, per bé que manifestades fossen, no sien tengudes pagar negun Consolat, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 160). La qual ho pres ab molta impaciencia per bé que fos molt virtuosa e discreta, Tirant, c. 2. Vos vull dar un consell si bé no'l me demanau, Tirant, c. 200. A bé que nosaltres la vam pregar que no lin diga cosa ninguna e axí ho ha promès, no sé què's farà, doc. a. 1506 (BSAL, x, 305). Y a bé que la goleta fos mes fort que no'ns pensàvem... ab lo adiutori divinal la han presa, Entrev. Eyv. 7 (a. 1535). Ni me sé desllepissar per bé que fas la serena, Penya Poes. 122. Ell no n'hi deixava passar ni cap; bé que sa nina no era gens rebeca ni repelenca, Alcover Cont. 6.
|| 12. Indica permissió. Bé pot =tant se val, no hi fa res (Tortosa).
II. adv. en transició a l'estat de substantiu:
|| 1. ant. Esser bé: esser convenient o oportú. No digau res a ellas ni a nigú de casa vostra, perque no és bé, doc. a. 1533 (Boll. Lul. x, 45).
|| 2. Fer bé: obrar bé, donar profit, fer favor. Bondat és ço per raó de la qual bo fa bé, Llull Sta. Mar. 15.
|| 3. Voler bé: tenir bona inclinació de la voluntat a favor d'algú. Si vostra altesa sabia lo que diu de vos, jamés li deurieu voler bé, Tirant, c. 200. Vaja, que't vull bé; vésten a distreure't, Vilanova Obres, xi, 73.
|| 4. Tenir per bé o tenir a bé: tenir per convenient o agradable. E la poblàs de qui ell tengués per bé, Muntaner Cròn. 16. Han tingut a bé y han deliberat, doc. a. 1653 (Hist. Sta. Col. 108). Teniu a bé que jo vos diga lo que sento, Lacavalleria Gazoph
|| 5. Venir a bé: a) Accedir, assentir. Si es teus veys venen a bé o no que mos casem, Roq. 28.—b) Merèixer assentiment, esser grat. «No ha vengut a bé de tots» (Manacor).
|| 6. De bé a bé: a les bones, en bona harmonia. «Ho arreglarem de bé a bé» (Empordà, Castelló).
|| 7. A mal ni a bé: ni a les bones ni a les males; en cap manera. Trobà-la smortida, que a mal ni a bé no la podien retornar, Tirant, c. 221.
III. m.
|| 1. Profit, utilitat. Farem gran bé que ajudem a la dretura, Muntaner Cròn., c. 30. Fe ben si vols que ten facen, Màximes Morals, segle XIV (Col. Bof. xiii, 170). Era stat remès per lo gran consell per bé de la cosa pública, doc. a. 1381 (BSAL, viii, 384). No tingué repòs fins que hagué fet celebrar una missa de difunts a bé d'aquell fill absent, Ruyra Flames 76.
|| 2. Felicitat. Ne hauia bé ne repòs sino tant com ab la Guelfa staua, Curial, i, 2.
|| 3. Perfecció. No ha en mi altre bé sino que conech que no som saui, Jahuda Dits, c. 6.
|| 4. Bondat moral. Que'ls jóuens folls, que no y ha res en ells de bé, Somni J. Joan 515. Els serenos no són cap gusarapa: són gent de bé, Ruyra Par. 27.
|| 5. Qualitat de bo; essència del que és bo. Esser se couenria aytant couinablement a infinit mal com a infinit bé, Llull Gentil 69. Tot lo bé devalla de Deu, Pere IV, Cròn. 10. En aquella hora que'n menjaria del fruyt vedat sebria mal e bé, Serra Gèn. 8.
|| 6. Persona o cosa molt estimada, que es considera com a fonament de la felicitat. Dolça, Dolça! ¿No parlas? Mon bé, ma vida, Costa Agre terra 37. «Oh mar blava, que ets de trista! | En vore't ja ploraré; | tu te'n dugueres mon bé | de davant sa meva vista» (cançó pop. Mall.).
|| 7. Amor (com a fonament de la felicitat). «Garrida, es bé no se muda | en posar-lo vertader; | però es vostro és més lleuger | que fulletes de noguer | o fulla de poll menuda» (cançó pop. Mall.).
|| 8. Ofici funeral i altres sufragis per un difunt (Empordà, Garrotxa). «El bé d'En Joan serà dilluns». Me vull fer dir bé per la meua ànima, Penya Mos. iii, 18. Prenchme per ma ànima deu lliures... per ferme lo bé, açò és lo enterro, cos present, novena y cap d'any, doc. a. 1606 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 9. pl. Riquesa, conjunt de coses que tenen valor capitalitzable. Desijà haver fills... a qui ell pogués lexar los béns temporals, Llull Blanq. 1. Que sie deseretada dels béns de son pare, Jaume I, Cròn. 34. Resolgué liquidar sos béns, Pons Com an. 106. a) met., en sentit espiritual: Los béns e les riqueses de la ànima no desemparen l'om, Genebreda Cons. 14.—b) Béns mobles o béns movents: els diners i altres béns transportables. Béns immobles o béns seents: la propietat de terres, cases i altres béns no transportables. Darme-hets part en la terra e en los béns movents, Marsili, Cròn., c. 7. Los cònsols menen a execució en los béns mobles del condemnat, Consolat, c. 23. Si cas es quel condemnat béns mobles alguns no haura, vexells de mar ne altres, e haurà béns seents, Consolat, c. 26.—c) Pena de cors e de béns: pena de mort amb confiscació. Mana..., que sots pena de cors e de béns no ysquen de la ylla, doc. a. 1392 (Boll. Lul. viii, 56).
|| 10. Bé de Déu: gran abundància de cosa bona. Les poncelles botarudes, replenes d'aquell bé de Deu de fulles d'or, Víct. Cat., Cayres 140. Ni quan arribava el diputat... anava tant bé de Déu a l'estació del poble, Rusiñol Fulls 35.
    Refr.
—a) «Fes bé i no faces mal, i altre sermó no et cal» (Maestr., Val.); «Fes bé sempre que podràs, perquè això te'n portaràs» (Val.); «Fes bé el temps que viuràs, perquè això te'n portaràs» (Mall.).—b) «Fes bé i no miris a qui» (Mall., Men.); «Lo bé o almoina que faràs, no miris a qui la fas» (Cat.); «Sempre que pugues fes bé, i no repares en què» (Alcoi); «Fé bé, i no miris si té» (Men.).—c) «Fé bé i no ho digues» (Mall.); «Per fer un bé, no tregues es cap en es carrer» (Palma).—d) «Qui bé fa, bé troba» (Cat., Maestr.); «Qui bé fa, bé trobarà» (Mall.); «Qui fa bé, troba bé» (Men.); «Lo bé mai és perdut» (Val.); «De fer bé, mai te'n penediràs» (Cat., Men.).—e) «Mai tindràs bé si d'altre no et pervé» (Cat.); «No tindràs bé si d'altre no et ve» (Men.).—f) «De fer bé, mal ne pervé» (Cat.); «De fer bé, tot mal en pervé» (Men.).—g) «Qui bé et farà, o se n'anirà o se morirà» (Cat.).—h) «Pensa mal i obra bé» (Inca); «Si vols obrar bé, pensa es mal, primer» (Manacor).—i) «Qui vol es bé, ell el té» (Mall.).—j) «Fes bé a bèsties, i et pagaran a coces» (Val.).—k) «Tot bé que no ve de Déu, se fon com se fon la neu» (Mall.).—l) «¿On vas, bé?—On més ne sé» (Cat.).—m) «Es bé i es mal, no estan sempre girats a un portal» (Manacor).—n) «No hi ha bé ni mal que duri cent anys» (Cat., Val.)—o) «Es bé i es mal, en esser passat és igual» (Mall.).—p) «El bé no és conegut fins que és perdut» (Cat., Mall., Men.); «No es coneix lo bé fins que s'ha perdut» (Barc., Manresa); «No es coneix es bé i salut fins que s'ha perdut» (Marroig Refr.); «Quan es seny és vengut, es bé ja és perdut» (Men.); a Mallorca se diu «Quan es bé és vengut, es seny és perdut», invertint l'orde racional dels termes.—q) «Tant es bé com es mal, a sa cara surten» (Men.).—r) «Més aviat se sap el mal que el bé» (Mall.).—s) «Qui vol es bé, que sofresca es mal» (Marroig Refr.).—t) «Qui està bé, que no es mogui» (Cat., Bal.); «Qui bé estiga, que no es moga» (Val.); «Qui té bé i es cerca mal, vagi a Ervissa a treure sal» (Men.).—u) «Qui et vol bé, et farà plorar» (Cat., Bal.).—v) «Com més bé esteim, més hi volem estar» (Men.).—x) «En estar boni bé, deixar ho estar»: recomana la moderació en les aspiracions (Men.).—y) «A mal i a bé, tothom hi afegeix» (Manresa).—z) «Molt i bé, no van per un mateix carrer» (Mall.).—aa) «Bé va; i ell redolava»: es diu d'un qui sempre diu que va bé, encara que li vaja malament (Mall.).—bb) «Bé de senyor no és alou»: vol dir que l'estimacíó de la gent elevada sol esser poc constant (Sineu).—cc) «Qui fa bé al comú, no fa bé a ningú» (Men.).—dd) «Béns del comú, no són de ningú» (Cat., Mall.).—ee) «Béns de pagès, béns de no res» (Men.).—ff) «Béns de menors, perdició d'ell i també dels tutors» (Barc.).—gg) «Béns de capellans, cantant se'n vénen i cantant se'n van» (Urgell, Segarra); «Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa» (Barc., Manresa).—hh) «Béns ben repartits, a tothom fan profit» (Barc.)—ii) «Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts» (Ciutadella).—jj) «Molts béns hi ha a Arbeca, però són del Duc»: vol dir que no és cap satisfacció que els altres sien rics si nosaltres som pobres (Fulleda); «Bé que és dels altres, no m'umple galtes» (Barc.).—kk) «Los béns guanyats de pressa, se perden molt corrent» (Saura Dicc.).—ll) Qui pert los béns no deu perdre lo seny, Esteve Eleg. q.
    Fon.:
(pir-or., or., occ., val., bal., alg.). La forma ben, que conserva la n etimològica, s'usa avui només com a adverbi proclític, exceptuada alguna comarca rossellonesa, on encara s'usa ben en posició tónica: «Iria ben!» (Elna); «Hi ha que espiar ben» (Catllar). En el plural es conserva la n (béns) a tots els dialectes, exceptuada alguna comarca rossellonesa (Perpinyà, Calce, Ribesaltes, Portvendres), on es fa el plural bés.
    Intens.:
benet, beníssim.
    Etim.:
del llatí bĕne, mat. sign. L'ús d'aquest adverbi com a substantiu es troba en totes les llengües romàniques.

m.
Aigua per beure, en el llenguatge dels infants molt menuts (Mall.).
    Fon.:
bə́ (Mallorca).
    Etim.:
onomatopeia de l'acció de beure.