Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  1. bada
veure  2. bada
veure  3. bada
veure  4. bada
veure  badā
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. BADA f.
|| 1. Acte de vigilar o mirar amb atenciķ per descobrir qualque cosa llunyana o fosca. Mentres que en ius mirar tenia bada, Febrer Inf. xviii. Son tenguts de ffer guayta tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, Item son tenguts de ffer bada tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, doc. segle XV (arx. parr. de Clariana).
|| 2. ant. Persona que vigila des d'un lloc elevat per descobrir enemics o altra cosa llunyana. Hi pren la bada del castell CXXX solidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 225). Hun dicmenge mati la bada comenįā a repicar e dix que gent d'armes venie, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 123). Trametrā als lochs acostumats les bades guaytes e scoltes, doc. a. 1469 (Butll. C. Exc. iii, 31).
|| 3. Home rústic que queda aturat d'admiraciķ per qualsevol cosa; cast. paleto, pazguato (Amengual Dicc.).
|| 4. Escletxa, obertura estreta produīda per separaciķ natural o violenta de les parts d'una cosa (Massalcoreig, Pena-roja, Tortosa, Morella); cast. quiebra. ĢPer una bada que n'hi ha a la roca, ix l'aiguaģ (Morella). D'una gran soca en la bada, Almarche Goigs 154.
    Fon.:
báđɛ (Massalcoreig); báđa (Tortosa, Maestr.).
    Etim.:
postverbal de badar.

2. BADA ant.
Casta de peix. Per preu de dos roves e mija de tonyina de sorra e dos roves e mija de bada, doc. d'un pescador, a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).

3. BADA
Llin. existent a Barcelona, Argentona, Matarķ, Villalba, etc.
    Etim.:
probablement de bada, art. 1, || 2.

4. BADA
De bada: V. bades,

BADĀ, -ANA m. i f.
Babau, que bada i s'admira per coses insignificants (Escrig-Ll. Dicc.); cast. abobado.