Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  baixar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAIXAR v.: cast. bajar.
I. || 1. intr. Passar a un lloc més baix. En la hora primera del dormir baxà la delicada senyora, Paris e Viana 16 v.oSentint baixar l'esperit del Senyor, Alcover Poem. Bíbl. 21. a) modernament s'usa a vegades com a refl.: Me n'he baixat corrents, Maragall Enllà 15.—b) s'usa també com a tr., posant com a règim directe el mot expressador del lloc per on se passa cap a un nivell més baix. Setanta anys eran massa anys pera pujar y baixar montanyas, Casellas Sots 29.
|| 2. intr. Arribar en extensió fins a cert lloc baix. Amb son mantell que li baixa fins als peus, Verdaguer Exc. 57.
|| 3. intr. Anar la barca cap a terra >(Blanes, Barc.). Se diu en oposició a pujar, que significa ‘anar la barca cap a alta mar, allunyar-se de la vorera’.
|| 4. intr. Descendir, procedir (de pares a fills). E d'aquests... baxa la gran noblea de Cathalunya, Boades Feyts 117.
|| 5. intr. Esser menys (de certa quantitat). I no baixaran mai de trescents, Serra Calend. 146.
II. tr.
|| 1. Fer passar a un nivell més baix. Llavors baxa lo cap, Eximenis Conf. 25. Los dits angels... baixaren lo bastiment, qui portauen molt alt, Villena Vita Chr., c. 48. Havia baixat el teló sobre aquella escena, Pons Auca 125.
|| 2. Tallar o igualar el pèl dels draps de llana; cast. tundir. E de baixar, XXXVI sòlidos, doc. a. 1354 (Catalana, ix, 363). Per mos treballs de baixar quatre peces de drap, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 3. Reduir o disminuir la quantitat o la intensitat de qualque cosa. Quant lo hipocrit baixara e simplicira la veu sua no'l cregau, Villena Vita Chr., c. 132.
|| 4. Humiliar. Per baxar e per destruir aquels que no creen en uos, Jaume I, Cròn. 57.
    Fon.:
bəʃá (Perpinyà, Fontpedrosa, Prats de M., Montlluís, Porté, Puigcerdà, Martinet, Camprodon, Olot, Capmany, Cadaqués, Bagà, Berga, Manresa, Granollers, Barc.); bəiʃá (Prades, Nohedes, Tarr.); baјʃá (La Seu d'U., Andorra, Sort, Llavorsí, Boí, Torre de C., Esterri, Isabarri, Vilaller, Pobla de S., Tamarit de la L., Gandesa, Tortosa, Maestr.); baјʃáɾ (Val.); baʃáɾ (Al.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí vg. *bassiare, mat. sign.