Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  balança
veure  balançà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALANÇA f.: cast. balanza.
I. || 1. Instrument que serveix per a pesar, compost d'una palanca mòbil sobre un eix vertical i que al cap de cada un de sos dos braços duu un plat per posar a un els pesos i a l'altre la cosa que han de pesar. En axí com lo major pes en la balança leva lo menor pes, Llull Cont. 313, 27. L'or fi de pes requir balança fina, Llaors St. Cristòfol. El segle exalsa los àuols e aclina los bons, axí com balansa que alsa lo poch e aclina al molt, Jahuda Dits, cap. 9. a) usat en pl. (per expressar millor la dualitat dels plats, que són la peça més visible): Un hom... que tenia unes balançes, Llull Felix, pt. ii, c. 1.
|| 2. Plat del dit instrument. Com més pujaua la balança de les excellencies sues, Villena Vita Chr., c. 278.
|| 3. Fer sa balança: oscil·lar, moure's alternativament d'una banda i de l'altra (Mall.).
II. || 1. Instrument que els paletes empren per pujar coses a la teulada o dalt la bastida, i que consisteix en una fusta d'un metre quadrat, penjada amb quatre cadenes a un llibant (Solsona).
|| 2. imatge  Part del teler de volant; és un aparell de forma semblant a una balança de pesar, però que no té plats, sinó que a un cap de braç té penjada una maneta (maceta) i a l'altre un cordó articulat amb la llançadora, i serveix per donar moviment a aquesta (Morella).
|| 3. Travesser que s'empra modernament en lloc de nadilla, en els molins d'aigua (Pollença).
|| 4. Ormeig senzill de pesca, propi per aficionats, consistent en un cel penjat al cap d'una canya llarga (Barceloneta).
|| 5. Barca de dos pals (Palamós).
III. || 1. Estat d'equilibri o d'indecisió entre dues solucions oposades. De Génova la ciutat lur fet està en balança, Turmeda Diuis. [34]. Estar a la balança: estar una cosa a punt de resoldre's (Llufriu). Fer sa balança: estar irresolut (Mall.).
|| 2. Balança comercial: proporció entre les entrades i les sortides. Sa balança comercial mos era poch favorable, Benejam, Ciut. veya, 23.
    Fon.:
bəɫánsə (pir-or., or., bal.); baɫánsɛ (Ll., Urgell); baɫánsa (Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.). En l'accepció I || 1, s'usa molt en la forma plural: bəɫánsəs (pir-or., or., bal.); baɫánses (occ., val.).
    Intens.:
balanceta, balançota, balançot, balançona, balanceua, balanciua, balançó.
    Etim.:
del llatí vg. *bilancĭa, var. de bilanx, mat. sign. I || 1.

BALANÇÀ
Llin. de Barc., Tarr. i Val.