Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. balcar
veure  2. balcar
veure  3. balcar
veure  4. balcar
veure  5. balcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BALCAR v. int.
|| 1. Minvar d'intensitat; cast. remitirse, amenguarse, aflojar. No balca ni's pert ni's debilita la virtut gran de vostra natura, Peccador remut, 125 vo (citat ap. Aguiló Dicc.). Quant ve que'l sol ha balcat, Salvà Poes. 50. «Ha plogut molt, però ara ja va balcant» (Llucmajor, Pòrtol, Ciutadella).
|| 2. Minvar una aglomeració de gent, així com va sortint d'un local (Ciutadella). «Sa gent ja balca de l'iglèsia».
    Fon.:
bəɫká (Mallorca, Menorca).
    Etim.:
possiblement del llatí placāre ‘calmar’, però és un origen dubtós. El mot balcar amb diverses variants (balchar, balquer, abalquer, etc.) es troba en els dialectes suïssos i del nord d'Italia (cf. REW 6555; Dicz. RG, ii, 88) (cf. l'engadinès abalker ‘tranquilitzar’).

2. BALCAR v. tr.
Cordar una cadira de balca (Gir., ap. Aguiló Dicc.). V. embalcar.

3. BALCAR v. refl.
Guerxar-se, pendre garsesa la fusta (St. Jaume de Frontanyà).

4. BALCAR v. tr.,
per bolcar els infants (Ripoll).

5. BALCAR m.
El Balcar: nom d'una masia de la Vall d'Aro (Aguiló Dicc.).
    Etim.:
derivat de balca.