Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  banca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANCA f.
|| 1. Seient sense respatla; cast. banca. Una banca radona de seura ab tres petges, doc. a. 1429 (Roca Hosp. 106).Es una varietat del banc: a vegades designa un banc petit (St. Feliu de G.); a certes regions és un banc curt i baix (Tortosa, etc.). a) En el forn de vidre, és una espècie de banc que serveix per seure-hi i per tenir-hi els ferros de cap de banca, les estisores, el bufador, les molletes i el puntill (Manresa).—b) Banca cossiera: banquet sobre el qual posen el cossi per fer bugada (Olot).
|| 2. Petit taulell on treballa un argenter o un llanterner (Mall.), un sabater, etc. Dues banques de sabater, doc. a. 1527 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 3. Peça cúbica de fusta, massissa i feixuga, que serveix de sosteniment a la creu, en l'ofici de corder (Inca).
|| 4. Seient rodó que se sosté amb un sol petge i serveix per seure-hi els qui piquen pedra (Barc.).
|| 5. Siti de fusta amb quatre petges curts, damunt el qual es posen agenollades les dones per rentar la roba (Empordà). En gafa 'l rentadó, el rentadó y la banca, cançó pop. (Milà Rom. 291).
|| 6. Espècie de banc gros format d'algunes barres horitzontals entravessades i muntades sobre quatre cames altes, i que serveix per sostenir les rodes d'un carruatge el temps que hi posen les llandes (Manacor, Vilafr. de B.).
|| 7. Peça de fusta plana, quadrada i gruixuda, que forma part de la premsa de vi i és allà on posen la brisa que han de premsar (Gandesa).
|| 8. Taula llarguera on mengen (Eiv.).
|| 9. Part alta del fons de la mar, sobre la qual hi ha poca fondària d'aigua i és perillós navegar-hi; cast. banco. I en el mar, aquell brogit... i banques perilloses que sobreexien aixaragallades en el reflux, Ruyra Pinya, ii, 108.
|| 10. Comerç consistent a fer operacions de gir, canvi i descompte, a dur comptes corrents, obrir crèdits, fer préstecs, comprar i vendre efectes públics i altres operacions de crèdit per compte d'altri; cast. banca.
|| 11. Joc d'atzar que consisteix a posar una quantitat el qui du el joc i apuntar-hi els altres jugadors la que volen a la carta que trien.
|| 12. El qui du el dit joc, i contra qui juguen tots els altres (Mall.); cast. banquero.
|| 13. La suma de diners que posa al joc el qui el du (Mall.).
    Loc.
—a) Caure de la banca: perdre el prestigi o la bona posició, passar a un estat inferior (Cat.);—perdre la dona el dret de l'herència paterna, en virtut de naixença d'un germà mascle (Cat.).—b) Cagar-se a la banca: fracassar o no dur a terme els propòsits (Llofriu).—c) Abocar la banca sobre qualcú: agreujar, atropellar, fer-li violència. La gran iniusticia e perjudici que sens dupte nos es fet per lo Vicicanceller en volernos ab poch concell e deliberació abocar la bancha de sobre, condempnantnos ab sa sentencia, doc. a. 1477 (arx. mun. d'Igualada).
    Fon.:
báŋkə (pir-or., or., bal.); báŋkɛ (Ll.); báŋka (Tortosa, Maestr., Val.); báɲсə (Palma, Manacor).
    Intens.:
bancassa, bancota, banqueta.
    Etim.:
feminització de banc.