Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  banquet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANQUET m.
I. || 1. Banc petit (en general): cast. banquillo. Apparellat de popa a proa de banchs et de banquets, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). Un banquet de tres petges ab hun coxinet, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 417).
|| 2. Especialment: a) Escambell, banc molt baix que serveix per posar-hi els peus el qui seu (Fraga, Mall.).—b) Banquet de dentar fauçs: banc llarguer que prop d'un cap té un forat en el qual fiquen el «cavall» per dentar la falç (Felanitx).—c) Banquet de s'era: escambell damunt el qual se posa dret l'ererador per ererar (Mall.).—d) Banca de picapedrer per sostenir un tauló (Sanet).—e) Banquet de cànters: pedrís on tenen les gerres (Alcoi).—f) Espècie de banc alt i estret on va encaixada una antorxa, en els funerals (Eiv.).—g) Marxapeu, pedrís que hi ha a la part inferior de la portalada (Sueca, Cullera).—h) Pedrís o vora del pou (Pego).—i) Peça estreta i llarguera de ferro, doblegada a dues bandes i ficada per sos extrems a la planxa del pany, de manera que fa una obertura per on passa i se subjecta el pestell (Cat., Mall.); cast. picolete.
II. Menjada col·lectiva i abundant; cast. banquete. Sdeuenchse'n que en Ramon Martell..., trobant-se lo rey en Terragona..., li'n faé un solemnial banquet, e per darreries li'n faé traure una gran plata d'oliues, Boades Feyts 319. Los antichs nodrian y engrexauen los flaysants, no per altre efecte sino per los banquets y conuits, Agustí Secr. 158. En aquella època els banquets eren lacrimògens i impregnats de bona fe, Pla Rus. 151.
    Fon.:
bəŋkέt (pir-or., or., Maó); baŋkét (occ., val.); bəɲсə́t (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); bəŋkə́t (Inca, Llucmajor, Sóller, Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
derivat diminutiu de banc.