DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARAT m.
|| 1. Acte de baratar o canviar; cast. cambio, trueque. No permeten dit tabernacle sia extret de la present iglesia... ni per via de barat ni de presta, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, ii, 734).
|| 2. ant. Tracte fraudulent. Plena estarets de barats e falsetats, Llull Rim. 629. Ab intenció dampnada y per llur sol barat instaven, Metge Somni ii. Tant que haurà a fer mal barat per complaure a la muller, Sermó de St. Vicenç (ap. Ribelles Biblgr. 334). Per esquivar fraus e barats qui's són fets, Ordin. Mall. 112.
    Loc.—a) Fer lo barat de la taupa: fer una barata que no convé. Diuen que la taupa va entrar en tractes amb un altre animal, que li proposà que li donàs ella els ulls, i ell li daria la cua; la taupa li donà els ulls, però l'altre animal no li donà la cua; i així és que la taupa no té ulls ni cua (Pont de S.).—b) Déu mos do barat de bé: ho diuen per demanar a Déu coses convenients (St. Joan d'Eiv.).
    Fon.: bəɾát (or., bal.); baɾát (occ., val.).
    Etim.: postverbal de baratar.