Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barbeta
veure  2. barbeta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARBETA f. dim.
per barba.
|| 1. Barba curta; cast. barbita. M'havia dexat sa primerenca barbeta, Roq. 49.
|| 2. La part inferior de la cara; cast. barbilla. Els clotets deliciosos dels extrems dels llavis y el de la barbeta, Oller Rur. Urb. 207.
|| 3. Planta de la família de les compostes: Tragopogon pratensis L. (Cat., Mall.); cast. barba de cabra (V. barba, III, || 2).
|| 4. a) Corda d'algunes braces de llargària, que serveix per amarrar una barca (Mall.).—b) Cap de corda que manté units provisionalment altres dos caps (Cat., Mall.); cast. barbeta.
|| 5. Anella que hi havia davall els cotxos antics i dins la qual anava ficada la llança; cast. abarcón (Martí G. Dicc.).
|| 6. Floridura, vegetació diminuta que creix en la superfície de coses humides o en corrupció (Mall., Men.); cast. moho.
|| 7. Cada una de les primeres arrels que treu una planta; cast. barbajuela.
    Loc.
—a) Fer la barbeta a algú: pegar-li amb la mà davall la barba per fer-li petar les dents; cast. hacer la cascauleta (Labèrnia Dicc.); met. Guanyar-li, avantatjar-lo, deixar-lo enrera en els estudis o en altra empresa (Men.). «Estudia molt, que si no, ets altres te faran la barbeta» (Ciutadella).—b) Fer la barbeta a algú: sostenir-lo quan aprèn de nedar, posar-li una mà davall la barba (Mall.).—c) Tocar la barbeta (Cat.) o fer la barbeta (Mall.) a algú: fer-li la bona per obtenir-ne favors. Tocan la barbeta als frares per que 'ls fassin caritat, Bertran Cansons 278. No necessita cap crítich que li fassa sa barbeta, Roq. 47.
    Etim.:
derivat dim. per barba. En l'accepció || 4 també pot esser derivat de barba, però podria tenir un altre origen, com indica Corominas DECast, i, 398.

2. BARBETA
dim. de Bàrbara, nom propi de dona (Empordà, Pla de Barc.).