Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  barra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BARRA f.
I. || 1. Peça de matèria sòlida (ferro, fusta, etc.) i de forma rígida i molt llarguera; cast. barra. An Pere Johan fuster... per barres de noguer, doc. a. 1309 (Boll. Lul. viii, 269). Tota la cuberta de la nau fora stada plena de pedres e de barres de ferro, Tirant, c. 86. Especialment: a) Per a aturar o impedir el pas, posant-se de través. Es freqüent assegurar una porta posant-hi, darrere, una barra de través. Antigament posaven barra de través a un pont o camí, si el passatge estava subjecte a impost, i així no hi podien passar si no pagaven. No gosen passar les dites barres fins que leyalment hagen denunciat a les guardes quant vi aporten, doc. a. 1399 (Boll. Lul. ix, 242).—b) Per a donar impulsió de palanca. Així trobam usada la barra en diferents oficis mecànics: per girar el molí de vent, per fer rodar la llanterna de la premsa d'oli, etc.—c) Per a formar l'ormeig d'un aparell. Barres del carro: peça que forma el braç i la cuixera de cada costat del carro (Castelló, Val., Gandia, Pego). Barres de banda: els barrots on van clavades les posts de la banda del carro (Mall.). Barres del llit: les peces llargues, horitzontals, que formen part del bastiment d'un llit. Barra de l'arada: el timó de l'arada (Olot, Tortosa). Barra de la sénia: la perxa on va enganxada la bístia que roda a la sénia (Gandia). Barres del tàlem: les perxes llargues que serveixen per dur el tàlem. Barra de barrera: cada una de les peces horitzontals o diagonals d'una barrera (Men.). Barres: entre terrissers, conjunt de dues barres amb forats dins els quals van bastonets que sostenen posts per posar-hi la vaixella (Pont de S., La Bisbal, Mataró). Barra o guia del molí d'oli: perxa on va enganxat l'animal que fa rodar el trull (Freginals). Barra de les pales: peça llarga de ferro que parteix de l'arbre del trull d'oli, i a l'altre cap sosté la pala i el cotell (Lledó). Barra de l'era de terrisser: perxa que va entravessada en el pal central de l'era, i que a un cap duu enganxat l'animal que arrossega el trull, i a l'altre cap va penjat un contrapès (Selva del C., ap. BDC, xi, 74).—d) Per a midar longituds. Midam a barres..., o midam a palms, Sermo septem art.—e) Es diu barra una peça llarguera d'una matèria que podria reduir-se a altres formes, com pols, líquid, etc. Ferro en barra, Tar. preus 75. Com l'or en barra, Pons Auca 19. «Barra de sabó», «barra de torró», etc.—f) Bolic de torrons, confits i altres dolços dins un mocador nou, amb què els enamorats obsequien llurs estimades en dies de fira (Val., Olocau).—g) imatge  Barra de forrar talons: barra de fusta amb una cabota, damunt la qual els sabaters forren els tacons (Men.).
|| 2. Figura geomètrica recta i molt llarguera; cast. barra. Dos pitxers d'argent daurats a barres menys de brocs, doc. a. 1275 (Soldevila PG 474). Un altre vel ab barres d'or, doc. a. 1345 (Boll. Lul. xi, 298). Una flaçada ab barres vermeles, doc. a. 1410 (Alós Inv. 14). Les armes o barres de Cathalunya, Tomic Hist. 154. Soldats de la Pàtria, devallem, les Barres portant als penons, Llorente Versos 75. a) pl. El revers de certes monedes, que duia gravades les barres catalanes. ¿Sant Joan o barres?: joc de cara i creu (Ross.). Les monedes de Perpinyà duien a una cara Sant Joan i a l'altra les barres (Aguiló Dicc.).—b) Peça llarguera i recta, feta de pasta, que adhereixen damunt un pa cru perquè servesca de senyal (Pont de S.).
|| 3. imatge  Pa llarguerut (Cat., Val., Bal.)
|| 4. Banc d'arena que es forma a l'entrada d'un port o riu i que dificulta la navegació (Cat., Val., Bal.); cast. barra.
|| 5. a) Barra de boira: boirada que es veu a l'horitzó (Mall.).—b) Barra fiblonera: nuvolada llarguera i negrenca com un fibló, que es posa com suspesa a la tramuntana (Capdepera).—c) Barra fiblonera: cella de boira que du fiblons (Llucmajor).
II. || 1. Mandíbula (Cat., Val.); cast. quijada. Donaren a un escuder... ab una pedra en les barres quant los gosà desmentir, Jaume I, Cròn. 27. Comensà de pelar tot en lo cap... e inflà per les barres, doc. a. 1374 (Miret, Bech oques, i, 67). De aquell such unta-te'n les temples e les barres e lo coll, Flos medic. 172. Si a cridar me desmonti les barres, Alm. Ross. 1923, p. 46. a) Asseure's les barres a algú: sofrir paràlisi de les barres. E les barres se li asseguessen a qui primer ne parlà, Metge Somni iii. «De tant de patir va quedar amb les barres assegudes» (Empordà, Mallorca).—b) Serrar ses barres: desmenjar-se, perdre la gana de menjar res (Mall.).—c) Mal de barres: neuràlgia que pega a la part inferior i lateral de la cara (Empordà).
|| 2. pl. El conjunt de les dents (Mall., Men.); cast. dentadura. Agrada a tothom maldament no tenga barres, Ignor. 28.
|| 3. pl. Conjunt de solcs o estries que tenen en la part de dins les mordales de les estenalles de sabater (Selva).
|| 4. pl. Gatet, peça de les armes de foc que s'alça i després s'abaixa amb força per a produir la percussió i disparar l'arma (Cat., Bal.,); cast. gatillo. Alsar les barres de una pistola, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. La part inferior i més sortida de la mandíbula, davall el llavi de baix (Sta. Col. de Q., Selva del C., Mall., Men.); cast. barbilla. Y es nas y sa barra prontes a juntarse, Roq. 14.
|| 6. Gana de menjar (Ross., Ripoll, Empordà, Valls, Mall.); cast. apetito. «Tenir barra» o «tenir bona barra» és esser molt menjador;—«tenir mala barra» és no tenir gana de menjar (Mall.). «Fa una temporada que he perdut sa barra, i tot lo que menj ho menj per força» (Manacor).
|| 7. Absència de vergonya; gosadia per a fer o dir coses ofensives (Cat., Mall., Men.); cast. cara dura.
|| 8. adj. m. Home desvergonyit (Cat.); cast. caradura. «Noi, ets molt barra». «Aquest home és un barra».
III. || 1. La barra: joc de nois, que es fa d'aquesta manera: es divideixen els jugadors en dos partits que se situen un de cara a l'altre, separats per un espai prou gran per poder-hi córrer lliurement; del partit A surt un jugador, que es fa envant cap al camp contrari (que anomenarem partit B), del qual surt un jugador a perseguir aquell, i si arriba a tocar-lo el fa presoner; però mentrestant ja surt un altre del partit A a perseguir el jugador sortit del partit B, el qual ha de procurar alliberar-se d'esser tocat; i així segueixen alternant les sortides d'un i altre partit, tenint sempre cada jugador el dret de fer presoner el contrari que haja sortit abans que ell. Quan un jugador és fet presoner, és portat al camp contrari i allà ha d'esperar que un del seu camp arribi a tocar lo, en el qual cas queda rescatat. El joc s'acaba quan un dels dos partits se ret perquè li han presos molts de jugadors i no se sent amb coratge de rescatar-los. (Empordà, Pallars, Tremp, Valls, Menorca). En castellà aquest joc es diu marro.
|| 2. Tirar barra: joc que consisteix a provar-se a veure qui tira més lluny una barra (Mall.).
    Loc.
—a) Tirar barra: pendre part a un esforç col·lectiu (Mall.). Es nostro periòdich... surt a tirà barra a ses arenes de sa Prensa, Ignor. 1;—ant., fer un gran esforç per obtenir alguna cosa difícil. Teniem per cert que Vs. Ms. allargarian la ma y tirarian la barra tant quant los seria possible en affavorir y donar a dita tant santa obra, doc. a. 1609 (Boll. Lul. ii, 299).—b) Trobar barra de cap: trobar resistència forta (Mall., Men.). «Barra de cap i dona que plora»: ho diuen per significar dues coses fermes per a aturar un home (Men.).—c) Estar a la barra: estar sense cap cèntim (Pobla de L.).—d) Dur algú a la barra: dur-lo al tribunal (Mall., Men.). Fa referència a la barra que hi sol haver davant la taula dels jutges per impedir que s'hi acostin.—d) «A la barra dels ocells, n'hi posen de jóvens i de vells» (Aguiló Dicc.); «A la barra de les pells, més nhi ha de joves que de vells» (Arles).—f) Tenir una barra d'or dins es cap: esser molt savi (Mall.).—g) Estar barres obertes: tenir la boca molt oberta;—estar en disposició de renyar o maltractar algú.—h) Posar-se barres estretes: pendre una determinació resolta, obstinar-se a qualque cosa (Mall.).—i) Fer barres: resistir-se a fer una cosa que un altre vol (Mall.).—j) No donar-se raó a les barres: parlar o menjar molt i sense interrupció (Mall.).—l) Sortir amb males barres, o respondre de males barres: dir a algú paraules enèrgiques i ofensives (Mall.).—m) Anar barres altes: anar dispost a parlar o obrar enèrgicament (Mall.).—n) Romandre barres altes: quedar sense menjar (Mall.);—no poder parlar ni fer allò que un esperava (Mall.).—o) No mos farà pas barres moure ni queixals coure: ho diuen d'algú per significar que no ens donarà res o no ens deixarà participar del que posseeix (Llofriu).—p) Tenir por que les barres caiguin: es diu del qui es posa recolzat a una taula i amb les barres sobre les mans (Pineda).—q) Mentir de barra a barra: mentir descaradament (Empordà).—r) Enganyar de barra a barra: enganyar completament (Val.).—s) Tractar de tu de barra a barra: tractar amb molta franquesa, sense compliments (Llofriu).—t) Pegar-se un cop a la barra: haver-se d'afluixar d'una cosa, no poder-la obtenir (Mall.).—u) Penjar ses barres al sostre: no tenir diners ni de què fer-ne; no tenir de què menjar (Llofriu).—v) Clavar-li (o fotre-li) barres avall: dir totes les injúries i retrets que vénen a la boca (Llofriu).—x) Fort i espès, i a ses barres: ho diuen per recomanar a algú que pegui fort i a ferir bé (Men.).—y) No badar barres: callar, no dir cap paraula (Mall.).—z) Esser un barres tristes: esser d'aspecte trist i macilent (Mall.).
    Fon.:
bárə (pir-or., or., bal.); bárɛ (Ll., Gandesa, Falset, Sueca, Maó); bára (Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Aum.: barrassa, barrota, barrot.—b) Dim.: barreta, barretxa, barreua, barriua, barró, barrona, barrel·la.
    Etim.:
del pre-romà *barra, que ha deixat derivació en totes les llengües romàniques, però que encara no se sap d'on ve ni a quina llengua pertanyia. Es possible que fos paraula cèltica (cfr. FEW, i, 260; Meyer-Lübke REW 963; Corominas DECast. i, 406).