Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barrot
veure  2. barrot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARROT m.
|| 1. Barra grossa (Pont de S., Pobla de S., Tortosa, Mall., Men.); cast. barrón. Especialment: a) Barra que té forats dins els quals van encaixats els extrems dels barrerons de la barana del carro (Consell).—b) Barra que passa per dins les anelles d'una cortina i serveix per sostenir aquesta (Palma).—c) Fusell de carro fet d'una sola peça (St. Llorenç des C.).—d) Barra de ferro que sosté el pinyó de la premsa de fer fideus (Manacor). També es diu candela.
|| 2. Barra relativament curta (Empordà, Barc.); cast. barrote. Especialment: a) Cada un dels ferros verticals d'una reixa (Barc.).—b) Cada un dels trossos de ferro que formen l'engraellat de l'escopeta on es col·loca el foc per escalfar el forn (Cat., ofici de flequer).—c) Pa de forma llarguera caragolada o amb grenyes que faciliten el trencar-lo (Valls, Tarr., Falset).—d) Coc de pasta d'ensaïmada, de forma llarguera (Artà).—e) Barrot de quarter: cada una de les barres o travessers de fusta on estan clavades les taules que formen el quarter d'una barca (Palma).
|| 3. Tros de fusta llarguer que els sabaters empren per tupar la sisa, el viu, el doblegat de l'empena cosida, etc. (Inca).
|| 4. imatge  Eina de fusta de faig, llarguera, amb els caps eixamplats en forma de taló de sabata, i que serveix per posar-hi els talons de dona que han de forrar (Maó).
    Fon.:
bərɔ́t (pir-or., or.); barɔ́t (occ.); barɔ̞́t (val.); bərɔ̞́t (bal.).
    Intens.:
barrotet, barrotot.
    Etim.:
el || 1 és derivat augm. del català barra; el || 2 sembla més aviat pres del castellà barrote.

2. BARROT
Llin. existent a Barc., Gir., Peralada, Sa-Real, etc.