Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barxa
veure  2. barxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARXA o BARSA f.
|| 1. Espècie de senalla d'espart o de palmes, amb tapadora, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines (Tortosa, Val., Mall., Eiv.); cast. barjuleta. No portan taça ni carabaça, barça, cerró, Spill 949. Agafa dues barxes, Alcover Rond. vii, 63. Posà dins sa barsa un pa i mig formatge, Rond. Eiv. 33.
|| 2. Espècie de banasta de vímens més alta que ampla (Ador).
    Fon.:
báɾʧa (Tortosa, Val.); báɾʃə (Mall.). báɾsə (Eiv.).
    Intens.:
—a) Aum.: barxota;—b) Dim.: barxeta, barxol.
    Etim.:
desconeguda. Spitzer Lexik. 27. en parla, però sense resoldre el problema. Corominas DECast, i, 400, considera probable que sigui d'origen pre-romà, i creu que en lloc de fer venir barxa de l'àrab barjin (com admetia Rohlfs Gasc. § 307), cal considerar la forma aràbiga com d'importació romànica. Segons G. de Diego Dicc. 6245a, barxa pot venir del llatí spartĕa, ‘utensili d'espart’, però sembla una hipòtesi poc probable.

2. BARXA f. ant.,
per barca. Una nau e una barxa de jenovesos, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 546). Entre naus, barxes... y altres vexells, Ardits, iii, 409 (a. 1529).