Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  basca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASCA f.
|| 1. Congoixa, opressió intensa de l'esperit, molèstia forta; cast. congoja, ansia. Sobre la basca que'l infant e lo comte mouen, e encara l'archabisbe de Saragoça, Epist. Pere 188. Ne do remey un punt a ma fort basca, Martí Garcia (Cançon. Univ. 224). La sanch que... perdia ab la basca e pena de la mort, Villena Vita Chr., c. 178. Estich ab gran basque que per lo seu parlar la cosa no hage perturbació, doc. a. 1478 (Boll. Lul. vii, 2). Mogut de gran bascha e angoxa de son cor, Jacob Xalabín 2. ¿Que ha fet s'Ajuntament per sorti de ses basques d'una bancarrota?, Roq. 17. Tenir basca d'una cosa: passar-ne ànsia, preocupar-se'n (Urgell).
|| 2. Esmortiment, pèrdua dels sentits (Conflent, Cerdanya, Pallars, Urgell, Bagà, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. desmayo. «Li ha agafat una basca que crèiem que se'ns hi quedava» (St. Vicenç dels H.). «Va tenir una basca que amb res la podíem retornar» (Valls). Tot li fa nosa, pren-la gran basca, Spill 5315. Tenia quelcom de la cara d'una persona que hagués vingut en basca i s'anés retornant, Ruyra Parada 60. Tot desfallint repeteix: “No'l mateu!” y cau en basca, Picó Engl. 55.
|| 3. a) Mareig, ganes de vomitar (Ll., Tremp, Urgell, Empordà, Valls); cast. mareo, náuseas. «Me fa basca de veure això tan brut» (Valls).—b) Vòmit (Ll., Vendrell). Treure basca: vomitar (Ll.).
|| 4. a) Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració (Tortosa, Maestr., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. bochorno. Quant estich desesperat de basca, Roq. 29.—b) pl. Sensació d'ofec produïda per l'excés de calor; sensació anormal de calor en temps que no és calorós (Mall., Men.). En Ramis, que tenia basques y suava de Jané, Roq. 44.
|| 5. pl. Malestar, inquietud (Mall.). «Quan jo li deia això, saps que n'hi feia, de basques!» (Mancor).
    Loc.
—a) No morirà de cap basca: ho diuen d'un tranquil, que no es preocupa per res (Cat.).—b) Males basques! (Men.), o basques males, quimeres poques! (Mall.): ho diuen per significar ignorància del perill, carència de sospites; equival a les expressions «es darrers pensaments!» o «¿qui s'havia de pensar?»Havien notada certa fredor amb En Gostí; però basques males, quimeres poques, Alcover Cont. 328.—c) Bella basca!: ho diuen per expressar despreocupació (Mall.). Si ses viñes fan uy, ¡bella basca!, Ignor. 8.—d) Tornar com sa basca d'En Peguina: perdre el color, tornar lletja una cosa (Llofriu).
    Refr.
—a) «Entre les pasqües vénen les basques» (Manresa).—b) «Vent xaloc, vent avorrit: a les mars basques i a la terra humit» (Mall.).
    Fon.:
báskə (Conflent, Empordà, Vic, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Bal.); báska (Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); báskɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Alcoi, Maó); básсə (Palma, Manacor).
    Intens.:
bascota, bascarrota.
    Etim.:
Eguílaz Glos. 342 proposà amb reserves l'ètim aràbic baṣqa ‘escopinada’; aquest origen no semblà versemblant a W. Meyer, qui opinava (Zschr. r. Phil. xi, 252) que basca era un postverbal de bascar i aquest venia del llatí *vascare ‘ajupirse’, format damunt vascus ‘ajupit’. Coromines (Congr. Barc. i, 405) ha proposat un origen més probable: céltic *waskā, ‘opressió’.