Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  basto
veure  bastó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASTO m.
|| 1. Un dels quatre colls en què es divideix el joc de cartes, i que es caracteritza per dur dibuixats bastons o estaques; cast. basto. En afinar rastre de bastos, copes, espases, oros, s'alegra fort ferm, Alcover Cont. 575.
|| 2. met. Dit (en l'argot dels malfactors barcelonins). Segons l'agilitat del que adinya'ls bastos o els greps (ficar els dits per robar), Vallmitjana Crimin. 33.
    Loc.
—a) Cagar lo basto: prendre una basa al qui intenta fer-les totes;—met., impedir algú de complir els seus intents (Cat., Val.); cast. cortar el revesino.—b) Bastos són trumfos: ho diuen per significar que hi ha garrotades (Cat.).—c) Fer es dos de basto: morir-se (Mall.).
    Fon.:
bástu (pir-or., or., men., eiv.); básto (occ., val., mall.).
    Intens.:
bastet; bastot.
    Etim.:
del cast. basto, mat. sign.

BASTÓ m.
Tros de llenya llarg i manejable; cast. bastón. Com l'ome qui un bastó posa en lo seu dit per mig loc del bastó, e lo bastó adés leva la un cab adés l'autre, Llull Cont. 291, 24. Si'n prenia de soca un baston [sic] que per açò pach III sols, doc. Empúries, segle XIV (RLR, xv, 41).—Especialment:
I. || 1. Tros de llenya llarg que serveix per ajudar a sostenir el cos. Al home orb es donat bastó e guiador per tal que no caia, Llull Cont. 158. Encasacat, ab son bastó capsat d'or, Pons Auca 172.
|| 2. met. Persona o cosa que ajuda a sostenir qualcú o alguna cosa que flaqueja. Puch bé dir que sou... lum dels meus vlls, e bastó de la mia vellea, Villena Vita Chr., c. 3.
II. || 1. Tros de llenya llarguer que serveix per tupar. Ipsam batallam apud scutos et bastons, doc. a. 1062 (Bol. Ac. B. L., vi, 384). Si's combaten entre els dels colps sagnens de colteyl o de pedra o de bastó, doc. a. 1201 (Miret Templers 546). Per moltes injuries quel Rey te faça, axí darte de ma o de bastó o spasa, Tirant, c. 27. Y de bastons d'alzina s'aixeca un alzinar, Canigó.
|| 2. en els torneigs medievals, Arma de mànec. Ha de fer les armes a peu, ab quatre bastons, ço es a saber, lança, dagua, spasa e atxa de dues mans, Tirant, c. 64.
|| 3. met. Acte de tupar. Donar bastó: tupar (Mall.). «Tu, perquè creguis, necessites molt bastó» (Tarr.). Quant deix sentir bastó o ma de ferro damunt sa seua esquena, Roq. 17. «Enyorar el bastó»: no fer bondat (Valls).
III. || 1. Tros de llenya llarguer que s'ostenta com a símbol d'autoritat. E qual [saig] que contre ayso farà, que paus lo bastó e que sia remogut del ofici, doc. a. 1296 (RLR, v, 92). Lo baston [sic] del Sayg deu esser de tres senyals, ço es saber. primerament el cap sobirà, negre e blanc; e en mig, bermell ab neules grogues; et el jusà cap, blanc ab ales blaues, Cost. Tort. I, iii, 11. Tirant... pres un bastó de majordom e feu portar les viandes, Tirant, c. 91. Hauer manat... que deix de tenir tauerna e lo bastó de official, doc. a. 1563 (Boll. Lul. vii, 66).
|| 2. met. ant. Persona o cosa que serveix de guia a les altres. Insigna e notable ciutat de Barchinona, cap e bastó de les altres ciutats e viles del dit Principat, doc. segle XV (RLR, lii, 13).
IV. Tros de fusta o d'altra matèria dura, de forma llarguera. Especialment:
|| 1. Cada un dels barrons que van ficats entre la barana i la contraperna del carro (Sta. Col. de Q.).
|| 2. Agullada per fer caminar els bous que llauren (Sort, Terrassa, Igualada, Alcalà de X.).
|| 3. Branca d'arbre molt més curta que les anomenades «barres», que serveix per penjar-hi troques de fil mentres es tinyen en la barca (Cat.).
|| 4. Pa molt llarg i prim, que no té gairebé gens de molla (Vilafr. del P.).
|| 5. Bastó de geometria: la barra que sostenia la regla o esquadra de canejar (cfr. Agustí Secr. 139).
|| 6. Bastons de currutaco: planta de fulles semblants a les de tabac, amb multitud de floretes vermelloses i molt atapeïdes (Llofriu).
|| 7. Bastó de mariscal: pasta dolça de forma llarguera, plena de crema (St. Feliu de C.).
    Refr.
—a) «Vesteix un bastó, i semblarà un senyor» (Cat., Mall.); «Vesteix un bastó, que semblarà un minyó» (Llofriu); «Vestiu un bastó, pareixerà un baró» (Alg.).—b) «Boig i ric, bastó sobredaurat» (Solsona).—c) «Déu té un bastó que pega sense fer remor» (Empordà, Manresa).—d) «Déu no paga de bastó»: vol dir que Déu no s'oblida de premiar les bones accions (Mall.).—e) «Qui no escolta la raó, escolta el bastó» (Manresa, Tarr.).—f) «La millor raó és la del bastó» (Manresa).—g) «Un bastó tort fa anar dret» (Cat.).—h) «Qui perdona lo bastó, no té do d'estimació» (Urgell, Segarra).—i) «Pagès ne glans no's sacuden sinó amb bastó» (Jafuda Dits, c. 67).
    Cult. pop.
imatge  Ball de bastons: ball popular existent a moltes de comarques catalanes, en el qual els balladors van armats de bastons i simulen un combat. Vetaquí com descriu aquesta dansa el folklorista Joan Amades en son opuscle Balls populars del Vallès: «Un altre ball de caràcter representatiu, és a dir: en què els balladors actuen més per alegrar els qui els contemplen que per la pròpia expansió de la dansa, és el Ball de Bastons, que es troba estès per tota Europa i fins fora d'ella, i és l'hereu dels antics balls guerrers d'espases i altres armes, als quals tanta d'importància donava el poble grec. El ballen en diverses poblacions del Vallès i en tenim recollides nombroses tonades; només coneixem la coreografia dels bastoners de Sant Feliu de Codines que és la que reproduïm. Es del tipus més senzill dels que es ballen a Catalunya i està molt lluny de tenir el braó propi de les variants del Penedès i de la Conca de Barberà. Sembla un ball manyac, més escaient per a ésser ballat per infants que per homes. Tot el ball, dels moviments del qual dóna una perfecta idea el gràfic que acompanyem, es produeix al so de la primera de les tonades que donem, la qual es repeteix un nombre variable de vegades, segons les ganes de ballar dels bastoners; com a motiu final aquests fan la roda, indicada per la figura sisena, per a la qual és emprada la segona de les melodies. A les tonades és aplicada aquesta lletra: «Si voleu que ballin | el ball de Bastons, | han d'ésser vuit homes | i setze bastons.» Les colles del Ball de Bastons van dirigides per un cap de colla, el qual porta una bandera i així es distingeix dels altres balladors; si la colla pertany a alguna confraria, com sovint sol passar, a la bandera hi ha brodada la imatge del Sant Patró. Als balls de Bastons complets solen haver-hi dos banderers, el cap i el cua, i aquest es distingeix del primer perquè duu la bandera més petita i de coloració diferent. Els bastoners duen una indumentària especial consistent en mocador d'herbes al cap lligat a la valenciana, camisa blanca planxada, faixa vermella, faldellí del mateix color amb vius daurats o platejats, calces blanquinoses amb vions blaus o vermells, camals de cascavells, i espardenyes amb vetes blaves o vermelles; duen també corbata vermella i un mocador de pita dels dits d'herbes, travessat al pit a la bandolera. Quan es vesteixen amb tota propietat la meitat dels balladors porten de color vermell la faixa, els vions de les calces i el faldellí, la corbata i les vetes de les espardenyes, l'altra meitat dels balladors ho porten blau, i així es distingeixen els uns dels altres; simulen dos bàndols que lluiten, i es diferencien pels colors de la roba, record encara de l'origen guerrer de la dansa. Aquest ball sol sortir per les festes majors, Corpus i en alguns aplecs d'importància».
    Fon.:
bəstó (pir-or., or., mall.); bastó (occ., val., alg.).
    Intens.:
—a) Aum.: bastonàs, bastonarro.—b) Dim.: bastonet, bastonetxo, bastoneu.—c) Pejor.: bastonot.
    Sinòn.:
(I, II, III): garrot, gaiato.
    Etim.:
del llatí *bastōne, derivat de bastum, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 279).