DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASTAIX m.
I. || 1. Home que té per ofici traginar càrrega amb la seva pròpia força muscular; cast. faquín, ganapán, mozo de cuerda. Als bastays que portaren lenfant En Jacme, doc. a. 1268 (Butll. C. Exc. xviii, 175). E us feu hom portar la crou, a semblant com si fóssets bastax, Llull Cont. 90, 7. Nos veem que los bastais porten fex a lur coll e a lurs espatles, Llull Cont. 122. No sia donat als bastaxes per lo portament de lurs mercaderies... sino lo quart del loguer dels careus, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Lo rey se començá de exir... ab unes andes, ab bastaxos qui'l aportauen al cap, Tomic Hist. 277. Un feix que no'l duria a plassa cap bastaix, Aguiló Poes. 185.
|| 2. Persona que es veu obligada a fer les feines més feixugues o grosseres (Cardona, Solsona, Vallès, Penedès, Men.); cast. burro de carga. «Som es bastaix de la casa» (Ciutadella). «El fan servir de bastaix» (Cat.).
|| 3. Persona curta d'enteniment, que es deixa comandar dels qui són més vius (Camp de Tarr.).
II. met., per semblança amb un home carregat:
|| 1. El bessó del mol·lusc anomenat «ermità», o sia el mateix ermità sense la closca (Llucmajor).
|| 2. Estàtua de persona humana que sosté una cornisa o altre element de construcció, fent l'ofici de columna o pilastra (Empordà, Camp de Tarr.); cast. cariátide.
|| 3. Peça de fusta que posen forta i a nivell per sota un llenyam o biga a fi de sostenir-lo quan flaqueja (Palma).
|| 4. Suport de ferro muntat damunt un trespeus, que els ferrers posen a certa distància de la fornal per sostenir una peça que sia molt llarga (Palma).
|| 5. Soc de fusta que va davall l'escala del carro, a cada costat d'aquest, i descansa damunt el fusell (Artà, Manacor, Llucmajor, Vilafr. de B.).
|| 6. Peça que serveix per sostenir-hi l'eina quan tornegen (Manacor).
|| 7. Cada un dels barrots que estan col·locats horitzontalment en terra, i damunt els quals descansa la mola del molí de vent quan la piquen (Eiv.).
|| 8. Cada un dels quatre reforços d'ullastre que van de la roda del molí de vent a la part davantera de l'abre per mantenir fixa la unió d'ambdues peces (Manacor).
|| 9. Cada un dels bastons que el carboner posa al voltant de la sitja si aquesta és massa rosta (Mall.).
|| 10. Cada un dels bastons que surten partdamunt el bandó del carro de feina i que van encaixats dins els bancs de la bastimenta per mantenir-la subjecta (Llucmajor).
|| 11. Bracet del carretó de batre (Montuïri).
    Fon.: bəstáʃ (pir-or., or., bal.); bəstáјʃ (Tarr.); bastáʃ, bastáјʃ (occ., val.).
    Intens.:—a) Aum.: bastaixàs, bastaixot;—b) Dim.: bastaixet.
    Sinòn.:—I. || 1: camàlic.—II. || 4: cavallet, mosso, mossa;— || 8: estrebador de la roda.
    Etim.: del gr. *βάσταξ, mat. sign. I || 1 (cfr. Meyer-Lübke REW 980).