Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bastar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASTAR v.
|| 1. ant., tr. Sostenir, suportar un pes. Si que'l rey de Castella... e la regina e los infants se maravellaren com ho poch bastar, ne la terra de Cathalunya com ho poch sufferir, Muntaner Cròn., c. 22.
|| 2. tr. ant. Proveir suficientment. Lo foc... infinidament s'estendria si possibol cosa era que hom lo pogués bastar infinidament de lenya, Llull Cont. 324, 11. Si no'm bastàvets de moneda, yo no podria fer res, Muntaner Cròn., c. 33.
|| 3. intr. Esser suficient; cast. bastar. Com la ànima... no basta tant a membrar e a entendre, Llull Cont. 319, 7. E si lo nòlit no y basta, ell deu manleuar, Consolat, c. 138. ¿E com, infant, no us basta que vos siats cap de la Unió?, Pere IV, Cròn. 267. Axò no bastava per pagar tanta llealtat y bona fe, Penya Mos. iii, 32. No basta que els cadàvers no dormin en llur vas, Alcover Poem. Bíbl. 72.
|| 4. intr. Arribar a cert lloc o quantitat; cast. alcanzar, llegar. E si no bastaben al dit nombre de trenta quatre que la dita eleccio no's puxe fer, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 434). Anà per despenjar los scuts de Tirant, e tant era gran que ab la mà hi bastà, Tirant, c. 72. La qual [gonella] li era ten curta que no li bastaua sino tro al genoll, Eximplis, ii, 45. Jatsia s'agen fets molts treballs per pacificar e reposar les dites parts, fins açi no s'i ha pogut bastar, doc. a. 1478 (arx. mun. d'Igualada). Arbre de vida ab rames divines qui basten als cels, B. Espanyol (ap. Bover Bibl. i, 255). «A les branques baixes sí que hi bast; a les de dalt, no» (Mall.).
|| 5. (com a auxiliar seguit d'un verb en infinitiu) Esser capaç, tenir probabilitat. Que ja sabeu dones ab dones... què basten fer, Somni J. Joan 1712. Y ells me basten fer benaventurada, Alegre Transf. 65. Formareu un ou de guix... y posau-lo al niu, y no dexarn'i altro, que ab vn ou o dos que haurà picats bastarà corregirsen, Agustí Secr. 153. «Ton pare bastarà venir»=supòs que vindrà (mall.). «No bastaran a tornar fins a Nadal»=probablement no tornaran fins a Nadal (Mall.).
|| 6. Seguit de la conj. que i un verb en subjuntiu, serveix per expressar una temença o sospita que succeirà probablement una cosa. «No voldria que mon pare ho sabés; ¡basta que ella l'hi diga!» (Manacor, St. Llorenç DC). «¡Basta que ara ho perdés!» (Palma). «Ara bastarà que no duguem sa clau!»=és molt probable que no duguem la clau (Mallorca.).
    Loc.
—a) Basta i prou: serveix per introduir una frase expressadora d'un motiu suficient (Mall.). Aquelles del poble que, basta y prou los parlin ab sa llengua, ja s'alegren, Ferrà Com. Poes. 3. «Damunt sa pedra des vas, | si vos hi asseis qualque dia, | digau-me una Avemaria, | basta i prou vos festejàs» (cançó pop. Manacor).—b) No bastar cor (a algú): no tenir prou coratge. «No li basta cor a anar-se'n»=no té valor per anar-se'n (Mall.). «¿Jo dir-li tot això a mon pare? No em basta cor»=no tenc valor per dir-l'hi (Mall.).—c) No bastar pa ni pasta: no haver-hi prou quantitat de menjar o de diners per donar abast a la fam (Mall.).
    Refr.
—a) «Lo que basta per tres, basta per quatre» (Men.).—b) «No hi ha poc que no bast, ni molt que no es gast» (Mall.).
    Fon.:
bəstá (pir-or., or., bal.); bastá (occ., alg.); bastáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí vg. *bastare (<gr. βαστάω) ‘alçar’, ‘portar’. Sobre l'evolució del mot llatí en les llengues romàniques, cfr. Wartburg FEW, i, 277. L'ús especial de bastar com a auxiliar indicador de probabilitat (|| || 5 i 6) té un paral·lel semàntic en la locució esser capaç; les frases «ton pare bastarà venir», «no bastaran a tornar», «basta que que ara ho perdés», es poden substituir en menorquí per aquestes: «ton pare serà capaç a venir», «seran capaços a no tornar», «seria capaç de perdre-ho».