Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  batan
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATAN o BATÀ m.
|| 1. Ormeig o màquina que serveix per netejar o consolidar la tela teixida, per mitjà de la pressió de grans martells o de dos cilindres quasi tangents; cast. batán. La forma més coneguda del batà consisteix en un joc de maces de fusta muntades a un bastiment i que, mogudes per una roda d'aletes, s'alcen i baixen alternativament i a cada baixada peguen un cop a les teles o troques col·locades dins un recipient amb aigua. Altres batans fan pressió a la peça de tela fent-la passar entre dos cilindres quasi tangents (batà de caixa, Mall.). a) En la màquina jacquard, el conjunt del cilindre i del bastidor oscil·latori que l'aguanta (Pons Ind. tex.).—b) Batan de cintes: el mecanisme que tenen els telers de cintes per fabricar-ne diverses al mateix temps, portant la llançadora o llançadores necessàries per cada cinta.—c) Batan obridor: el primer batan per on fan passar el cotó en haver-lo de filar (Pons Ind. text.).—d) Batan espolinador: mecanisme per espolinar, que s'aplica a les taules dels telers (Pons Ind. text.).—e) Bastan telador: batan que disposa el cotó en forma de tela (Pons Ind. tex.).
|| 2. Acte de tupar fort algú (Vall d'Àneu, Pobla de S., Tremp, Ll., Balaguer, Massalcoreig, Tortosa, Cast.); cast. tunda, zurra. Anem a pegarli el gran batà al facilitari Garxolí, Pascual Tirado (BSCC, v, 67).
|| 3. Desori, gran tribulació o desorde (Calasseit, Benassal).
    Fon.:
bətán (Barc., Igualada, Palma); batán (Vall d'Àneu, Pobla de S., Ll., Balaguer, Massalcoreig); batá (Pont de S., Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast.); bətá (Esporles).
    Etim.:
incerta. A primera vista sembla venir del fr. battant, part. pres. de battre, però en àrab existeix el mot baṭṭan amb el mateix significat del nostre batan o batà, i Steiger Contr. 159 proposà aquesta etimologia aràbiga, que sembla acceptable.