DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BEL m.
|| 1. Crit que fan els animals de llana i les cabres (Cat., Val., Bal.); cast. balido. Els seus crits, tendres com els bels d'un anyellet esgarriat, Massó Croq. 155.
|| 2. Crit estrident, molt fort, que fa una persona (Mall., Men.); cast. alarido. ¡O quin bel tant fort y quins crits tan esglayadors li escaparen a sa criada...!, Alcover Rond. i, 242.
|| 3. Trinc, so prim, clar i violent de la campana (Labèrnia Dicc.).
    Loc.—a) Perdre es bel: escanyar-se de tant de cridar (Men.). Es conductor va perdre es bèl y va agafar al amo per sa solapa, A. Ruiz (Catalana, vi, 134).—b) Tenir bel d'ovella i mossec de llop: tenir bones paraules i males obres (Olot, Llanàs).
    Fon.: bέɫ (pir-or., or., occ.); bέ̞ɫ (val., bal.); bέl (alg.).
    Etim.: postverbal de belar.

2. BEL adj. grafia ant.:
V. bell.

3. BEL
Nom propi de dona, contracció per Isabel = Elisabet (Ross., Cat., Val., Mall.).

4. BEL
|| 1. topon. Poble de la Tinença de Benifassar.
|| 2. Llin. existent a Alcanar, Amposta, Barc., Benicarló, Cambrils, Galera, Tortosa, Ulldecona, Valls, Vinaròs, Xert, etc.