Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  belar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BELAR v. intr.
|| 1. Fer bels els animals; cast. balar. Jo man de part de Deu que la ouella sus ara bele en lo ventre de aquella persona qui la menja, Eximplis, i, 265. De derrera una bardissa | bèla un cabrit estorat, Riber Sol ixent 22.
|| 2. Plorar o cridar fort (Cat., Bal.); cast. aullar. Amorrat a les rajoles, seguí belant amb llargs bels planyívols, Víct. Cat., Ombr. 41.
    Refr.
—a) «Ovella que bela, perd es boci» (Mall.); «Ovella que bela, perd es remuc» (Men.). Ho diuen d'aquells qui xerren en lloc de menjar.—b) «Sa carn belant i es peix cremant»: ho diuen per significar que la carn per esser bona ha de cruejar i el peix ha d'esser ben cuit (Mall.).
    Fon.:
bəɫá (pir-or., or., men., eiv.); beɫá (occ., mall.).
    Etim.:
del llatí belāre, mat. sign.