Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BELL, BELLA adj.
I. Que dóna delectança per la manifestació sensible o intel·lectiva de la pròpia perfecció; cast. bello. Lo qual [Evast] fo bell de persona e noble de cor, Llull Blanq. 1. Enganauenlo ab beles paraules, Jaume I, Cròn. 8. E faya ho bel ueer a aquels que romanien en terra, id. 56. Muller haguí fort bella, Metge Somni iii. Aquests dos eren bells sonadors e cantadors, Paris e Viana 2. Y nins bells com los àngels que amb ells juguen y riuen, Atlàntida ii. Retrayent les belles qualitats, cabals y guapesa del presuntiu gendre, Vilanova Obres, iv, 27.—Actualment s'usa poc el mot bell en aquest significat primari, en el llenguatge vulgar, fora de les expressions bell home, bell jove, bella dona, aplicades a persones de molta perfecció física, i de la locució bella persona que indica una persona de molta perfecció moral. Dos señós rossos, bells homos, Roq. 10.—S'anteposa a noms afectuosos en vocatiu: bell fill, bell amic, etc. Per ço, bell fill, nosaltres vos heretam de tots nostres bens, Llull Blanq. 5. Beyl amich, li dix un dels tres sauis, Llull Gentil 13. Escolta, donch, bell amich, Penya Poes. 333.—Fer bell: llevar d'era, fer neta l'era després d'un dia de batuda (Campos, Santanyí, Es Llombards).
II. Notable per la quantitat o per la intensitat; cast. bueno. E vós sabeu quants bells florins hic he aportats, Metge Somni iii. E que sia de bella talla e sens ningun mal vici, Dieç Menesc. ii, 3. Y estant ell dormint, lleuà's vn bell vent, Pierres Prov. 70. Aprés fuy seruit de molta bella bastonada, Tirant, c. 335. Per a collar be'l fusell a la boixa... no s'han pas de tenir molt bells estudis, Víct. Cat. Ombr. 52. Atabalat per tan bell soroll, Alm. Ross. 1922, p. 49.—a) Aplicat al temps o a l'extensió. «De Castelló a la mar hi ha un bell tros» (Maestr.). «D'ací a Lleida n'hi ha bella hora» (Benavarre). A l'entrar s'hà de passar una bella estona abans no s'hi veu, Massó Croq. 40.—b) Usat en locucions modals serveix per determinar la cosa que s'empra eficaçment per obrar. A bell ull: a l'ull, sense ajuda d'instruments materials per veure o midar (Cat.). A bell punyat: a grapats (Ross.). Tothom a bells crits deya: Victoria, Boades Feyts 272. Sota quiscun dels còdols que a bell ruixat li engeguen, Atlàntida i. Prenia a bell ull la mida de cada camp, Ruyra Parada 174. Cuan da salse ma feye un plat | M'an hi pousaba a bell pougnat, Saisset Hist. y Coum. 10. La guilla ja n'ha atrapat una [gallina] i se l'emporta a bell mossech, Scriptorium, juliol 1925.—c) iròn. Bella basca!: expressió d'indiferència, per significar despreocupació respecte d'una cosa que podria semblar preocupadora (Mall.). «Bella basca si no vénen | es fadrins a festejar! | sa ganància serà seua, | que no se n'hauran d'anar; | i d'altra part serà meua | que oli no hauré de cremar» (cançó pop. Manacor).
III. Exactament precís; cast. exacto, justo, (el) mismo. Un n'ovira al bell mig brufat de perles, Canigó ii. Torna a florir al bell punt de la mitja nit de Nadal, Verdaguer Flors 8. Feu construir el temple actual en el bell cim del turó, Verdaguer Exc. 54. Havian baixat tots junts fins al bell peu de la rectoria, Casellas Sots 70. Escapat furtivament, al bell cor de la nit, Ruyra Parada 23. No ens darà sa minestra fins as bell toc de ses piadoses, Ruyra Pinya, ii, 28. «Va venir al bell migdia» (Son Servera). «De bella llevada»=de seguit que un s'ha llevat (Llofriu).
IV. Usat en locucions adverbials, equival a ‘completament’, ‘de manera perfecta’. De bell nou: altra vegada, ben de nou (Mall.). De bell de dia: quan ja és dia clar (Mall.). De bell antuvi: ben tot d'una, per primera (Cat.). No sols se dexan de fer y sembrar morers de bell nou, que encara arrabassan los qui de vell stan sembrats, doc. a. 1609 (Hist. Sóller, i, 144). Al bell de dia | irà honrada, Spill 2230. l a més li plàcia fer cruixir de bell nou la corriola, Alcover Poem. Bíbl. 32. Per Déu-vos-guard li diu de bell antuvi, Verdaguer Flors 97. I anar de bella nit munt enllà, boscos a través, era el que més m'engrescava, Ruyra Parada 15. D'un bell en sec o en un bell en sec: de sobte o molt de pressa (val.). Es vestí i esmorzà en un bell en sec, Valor Rond. iii, 31.
    Refr.

—«Tot lo novell és bell» (Mall., Men.).
    Fon.:
béʎ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Var. ort.
ant.: bel, beyl, beyll.
    Etim.:
del llatí bĕllu, mat. sign. I.