Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  benevolent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BENEVOLENT (i ses var. ant. benivolent, benvolent i bevolent). m. i f. i adj.
Que vol bé. Com pusca esser vostre servidor e vostre benvolent, Llull Cont. 135, 26. Que la justicia de Deu sia ta amiga e ta beuolent, Llull Gentil 431. Que'l prega axí com a honrat amic special e benevolent seu, doc. a. 1292 (Capmany Mem. iv, 18). E d'altres parentes e benevolentes mies, Pere Pasqual, i, 12. Ves a casa, y a la mia benvolent dona-li açò, Isop Faules 10 v. Perque de llur superabundant discreció y molt benivolent noblesa prenga auctoritat, id. ibid. 2. A l'ombra dels pins benevolents, Carner Sonets 72.
    Refr.

—«Benvolent o malvolent, de la dona sigues parent»: vol dir que és avantatjós esser parent d'algú per part de la seva dona (Val.).
    Etim.:
del llatí bĕnĕvolente, mat. sign.