Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bescuit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BESCUIT
I. part. pass. i adj. per bescoure. Quan el pa s'ha florit, el mullen, hi posen sal i un poc d'oli, el porten al forn perquè el recoguin, i se'n diu pa bescuit (Valls). Pa Bescuyt ni ha de tres maneras, Agustí Secr. 90. Fogiu de les viudes qu'es cosa bescuyta, Viudes donz. 157.
II. m.
|| 1. Pa cuit dues vegades perquè s'assequi i duri molt de temps, que serveix per a proveir les barques i armades; cast. bizcocho. E lo bescuyt fo fet, e totes les altres coses aparellades, Desclot Cròn., c. 34. E per tot açò que hajen bescuyt blanch segons que es acostumat, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 114). Que tota nau o cocha de una cuberta dege tenir bescuyt e vinagre per XV dies, doc. a. 1387 (Boll. Lul. ix, 59). Sols li falten deu o dotze quartas de biscuit, doc. any 1612 (Boll. Lul. vii, 170).
|| 2. Menjar que es fa de farina, ous i sucre, cuit tot al forn de manera que és rostit i trencadís; cast. bizcocho. Si per aquesta terra trobaré quartos, ó dolses de bescuit, ó medritxos, Penya Mos. iii, 205. Me vaig engaldir huit quiqueretes de chocolate en bescuit y mostachons, Guinot Capolls 66. a) Dolsa de bescuit: cada una de les tallades del dit menjar (Mall.).—b) Bescuit menut: aquell més comú, en el qual mesclen llavors d'anís i en fan dolses molt petites (Mall.); cast. borregos.c) Bescuit de la reina: aquell més fi i delicat, que es talla en dolses grosses (Mall.).—d) Bescuits del Sant Pare (St. Feliu de Codines).—e) Bescuit pagès: coc del qual fan tallades i les recouen (Eiv.).—f) Bescuit carat (Castelló). Dos cantellons de bescuit carat arruixat de menudets confits de colorets, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 234).—g) Bescuits de llengua de beata: peces de bescuit apropiades per pendre amb xocolata (Val.).—h) Bescuit de la muntanya: garrofes; expressió del glosador mallorquí Tià de Sa-Real (segle XVIII): «Los minyons eren de plànyer | veure la fam que patien; | ses pobres mares vivien | de bescuit de la muntanya».
|| 3. Porcellana que ha rebut dues cuites i que es deixa sense envernissar (Fabra Dicc.).
|| 4. iròn. Tupada, ventim (Mall.); cast. paliza. S'hi afuaren noviy y novia, y n'hi donaren de bescuyt tot lo que va esser bo, Alcover Rond. i, 147.
    Refr.
—a) «Bescuit de monja, cafís de forment»: ho diuen per significar que als obsequis que fan les monges s'hi ha de correspondre amb obsequis molt més grossos (Val.).—b) «En aquestes noces parteixen aquest bescuit»: ho diuen parlant d'un succés desagradable, per significar que per les circumstàncies era natural que ocorregués (Mall.).
    Fon.:
bəskúјt (or., bal.); besḳúјt (occ., val.).
    Intens.:
bescuitet, bescuitàs, bescuitot, bescuitó, bescuiteu.
    Etim.:
del llatí bĭscŏctu, ‘cuit dues vegades’.