Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  blau
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BLAU, BLAVA
I. adj.
|| 1. De color igual o aproximat al del cel sense núvols; cast. azul. Hun capiro blau vestit en son cap, Desclot Cròn. 104. El Cèsar porta capell blau e totes ses robes blaves, Muntaner Cròn. 212. De l'estrellada tenda los blaus domassos toca, Atlàntida i. a) Blau marí (a Men., blau marín): blau fosc.—b) Blau-cel, ant. blau celestí, a Menorca blau pàlid: blau clar. Drap blau celestí de mustivaller de lana, Inv. Anfós V, 179.—c) Blau turquí: el blau més fosc.
|| 2. a) Peix blau: peix de color blavós; es diu per oposició amb peix vermell, que sol esser el millor.—b) Caça blava: ocells de plomatge blavenc, com és ara els todons, cisselles, etc. (Gandesa).
|| 3. De color enfosquit per la congestió sanguínia. Sa pobre nina tornava blava de tossí y ets uyets li ploravan, Ignor. 73. Fer blau algú: donar-li una tupada forta (Mall.).
|| 4. Que va vestit de blau. Havia estat atlot blau de Lluc, Rosselló Many. 204.
|| 5. Mentider (Tortosa); cast. embustero.
|| 6. Que no té diners (or.). Anar blau: no portar cap cèntim (Bagà, St. Feliu de G., La Bisbal, Llofriu).
|| 7. Estupefacte, molt admirat. Quedar blau: quedar ple d'estupefacció (Cat., Men.). Deixar blau algú: produir-li gran sorpresa, deixar-lo parat d'admiració. Però la veritat es que jo'm vaig quedar blau, Oller Rur. Urb. 20.
|| 8. Esser blava: esser un pas molt extraordinari. «¡Aquesta sí que és blava!»«La m'ha feta blava» (Mall.). Ab falses tretes m'ha vençut | aquest traidor ab qui em fiava, | mas io la li faré pus blava, | en ma fe, si jamés lo vei, Metge Fort. 60. ¡Aquesta si qu' heu es estada, blava!, Roq. 42.
II. m. (substantivat)
|| 1. Color igual o aproximat al del cel sense núvols; cast. azul. De dues colors partides de vermeyll e d'un blau clar, Turmeda Diuis. 4. La quínta esencia dels blaus més vius, Ruyra Parada 65. Posseidon... guarda en mitj dels segles el gran orgull del blau, Carner Sonets 38.
|| 2. Matèria colorant que dóna el dit color; cast. azul. Blau de Prússia: cianur ferrós-fèrric que tiny de blau molt fosc. Blau d'indi o blau tina: matèria colorant a base d'indigotina.
|| 3. Substància blava que es mescla amb el midó o amb l'aigua en emmidonar o rentar la roba blanca, per llevar-li la grogor i fer més viva la seva blancor (Cat.). (V. blavet).
|| 4. Taca blavosa produïda per l'extravasació de la sang en el teixit areolar, de resultes d'una contusió (Pallars. Ribagorça, Gir., Barc., Tarr.); cast. cardenal. a) met. Impressió violenta o fonda. «Poc blau m'han fet!» (St. Joan Despí, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. La part inferior d'una candela, que sol esser pintada de blau o de vermell (Mall.). «¡Ell ja crema en es blau!»: ho diuen d'una cosa que està a les acaballes (Mall.).
|| 6. Terròs de terra o de fang de color blau o blavós (Alaró, en el llenguatge dels miners).
    Loc.
—a) Mudar de verd en blau: canviar profundament el caràcter d'una persona o cosa (Mall., Men.).—b) Tenir un blau que tira en verd: tenir idees rares (Men.).—c) Esser blau es fester: esser molt gran un conflicte (Mall., Men.). Y a lnca si qu'es blau es festé, Ignor. 13.—d) Encarnat i blau: conflicte o conjunt de coses desordenades (Mall., Men.). Y tot lo dia ey havia encarnat y blau, Aguiló C., Rond. de R. 14.
    Fon.:
bláw (pir-or., or., occ., val., bal.); bʎáw (Ribagorça); bɾáw (Alguer).
    Refr.

—«Si res li escau, poseu-li blau»: es diu d'algú a qui mai cap peça de roba no li cau bé (Llofriu, Costa de Llevant).
    Etim.:
del frank blāo, mat. sign. I.