Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  boira
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOIRA f.
|| 1. Vapor més o menys dens, espargit per l'atmosfera i que enterboleix la transparència de l'aire (Cat., Val., Bal., Alg.); cast. niebla. Tantes veles qui venien ab lo vent a la boyra, Muntaner Cròn., c. 68. Perda's lo sol de nostra vista cobrint aquell spessa boyra y nuuols, Tirant, c. 472. Com les boyres volanderes | que n'arranca'l sol naixent, Costa Trad. 62. Boira atapida (Ll.) o boira espessa: la que està alta i és densa. Boira aigualosa: la que du pluja (Eiv.). Boira blanca: boireta que surt de la badia d'Alcúdia i es passeja per devers S'Escanyat del Puig de s'Erissó, i pronostica pluja dins tres dies (Artá). Boira corredissa: la que va d'una part a l'altra, a impuls del vent (Empordà). Boira de borra: la que deixa anar unes gotes molt fines (Mall.). Boira encelada: la que està amunt i és prima (Ll.). Boira pixanera: com boira de borra, la que deixa anar gotetes molt fines (Empordà, Camp de Tarr.). Boira plana: la boira baixa, que està escampada ran de terra i no deixa veure bé les coses a poca distància (Ll.). Boira segarresa: la que guaita per damunt la serra de Prades per la part de tramuntana (Camp de Tarr.). Boira tenra: la que després de ploure s'estén per damunt les muntanyes tapant els cims (Artà).
|| 2. Núvol blanquer, no gaire extens i que no amenaça pluja (Men.).
|| 3. Entelament de la vista (Mall., Men.); cast. niebla. Totduna me comparegué una boyra devant la vista, Maura Aygof. 29.
|| 4. Malura que ataca els cucs de seda (Cat.); cast. amarillo.
|| 5. met. Enterboliment de la pensa; cast. niebla. Dexau, donchs, les boyres de vostra malicia, Viudes donz. 83. El llamp de la raó esquinçà les boires del dubte, Pons Com an. 73.
|| 6. Gresca, diversió (or.); cast. broma. Si es amich de boyra, pugi, Pons Auca 53. Los plagues dels francesos, que sempre estan de boyra, Vilanova Obres, ix, 84.
|| 7. m. Home amic de tabola, poc formal (Barc.); cast. jaranero. ¡Quins boyres! no n'han feta poca d'ensà que son al mon!, Vilanova Obres, ii, 47.
|| 8. En Boira: a) Persona que serveix per divertir els altres amb els seus gests o paraules (Mall.).—b) Persona vaivera, que pertot la veuen (Mall.).
    Loc.
—a) Esser més tossut que la boira terrera: esser molt caparrut (Val.). Y ademés són soberchs y més toçuts que la bòyra terrera, Martí G. Tip. mod. i, 33.—b) Escampar la boira: trescar per esbargir-se (or., occ.). Per sortir... per anarsen a escampar la boyra, E. Girbal (Catalana, ix, 26).—c) Trescar més que En Boira: anar d'ací d'allà sense tenir-hi feines (Mall.).—d) Esser més conegut que En Boira: esser molt popular, conegut de tothom (Mall.). ¡Si's mes conegut qu'en Boyra!, Aguiló Poes. 148.
    Refr.
—a) «Boires d'Agost, aigos de Maig» (Bunyola); «Boires d'Agost, aigos d'Abril» (Sineu).—b) «Boira per les serres, aigua per les terres» (Cat.). «Boira a Vidrà, pluja demà» (Sorà). «Boira a les Gavarres, aigua a samalades» (La Bisbal). «Boira pastura, aigo segura» (Mall.). «Boira perduda, aigua segura» (Maestrat). «Boira terrera, aigua s'espera» (Alcoi). «Boira del Segre, aigua al darrere» (Cat.). «Boira de Salou, plourà, si no plou» (Cat.). «Boira de baciver, aigua al darrer» (Cat.). «Boira pels tossals, aigua pels barrancs» (Cat.). «Hi ha boira en el clonivell, ja sentiu l'aigua al clatell» (Cat.).—c) «Per St. Vicenç, fugen les boires i vénen los vents» (Segarra).—d) «Matí de boira, tarda de sol» (Cat.).—e) «Ni tota boira plou, ni tot vent plou» (Cat.).—f) «Les boires al Pallars, fent el preu carregaràs» (Cat.).—g) «Lluna tapada, boira o ruixada» (Cat.).—h) «Si la boira és pesada, ben ventada o ben mullada» (Cat.).—i) «Boires en sequedat, ven-te les mules i compra blat» (Cat.). «Boires en eixut, ja cal que Déu t'ajut» (Cat.). «Si la boira jau i és sec, ven les mules i el goret» (Cat.).—j) «Serrat tapat de boira, temps sord» (Inca).—l) «Boira boirassa, el cul de la burra t'amenaça» (Rubí).—m) «Dia de boira, dia de glòria» (Tortosa).
    Fon.:
bɔ́јɾə (Empordà, Vic, Pla de Bages, Vallès, Barc., Tarr.); bɔ̞́јɾə (Mall., Men., Eiv.); bɔ́јɾe (Gir., Balaguer); bɔ́јɾa (Esterri, Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); bɔ́ɾiɛ (Ll., Bellpuig, Bot, Granadella); bɔ́ɾie (Balaguer); bɔ́ɾia (St. Martí de M., El Pinós, Guardamar, Alguer).
    Intens.:
boirassa, boireta, boirota.
    Etim.:
del llatí borĕas, ‘vent del Nord’.