Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bola
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOLA f.
|| 1. Cos esfèric. Una bola pera brunyir, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Especialment: a) Bolleta que els nois empren per jugar, pegant-li amb el dit i fent-la rodolar de manera que feri les dels altres jugadors (Gir., Igualada, Sta. Col. de Q., Calasseit, Gandesa, Tortosa).—b) Pilot esfèric de carn capolada (Ross., Fraga); cast. almondiguilla. A taule hi haurà boles da l'alsade d'un campanà, Saisset Hist. y coum. 22.—c) Pilot de menjar metzinós que tiren als animals per matar-los (Cat.).—d) Bola del braç: bíceps del braç (Al.).—e) Bola de neu: pilot rodonenc de neu.—f) Bola de neu: planta de la família de les caprifoliàcies: Viburnum opulus (Cat.); cast. mundillo, bola de nieve. Es un arbust que es fa de dos a quatre metres d'altària, de fulles palmatilobades, de flors blanques, inodores, reunides formant un aplec esfèric; les baies són globuloses, d'un vermell viu quan són madures.—g) Bola de neu: bolet de la família dels agaricacis: Psalliota silvatica var. rubella (Butll. Inst. HN, gener 1925).—h) Bola de pasta: pilot esfèric de sardina confita i farina, que serveix d'esquer en les nanses bogueres (Cat.).—l) Bullofa (Eivissa, ap. BDC, i, 29).—m) Bola del món: esfera terrestre o celeste. Atlant se'l pinta, a la mitologia, portant la bola del món damunt de l'esquena, Pla Rus. 284.
|| 2. Mentida propagada (Cat., Val., Bal.). Corre sa bola de que... hey ha de venir a cantà la Patti, Roq. 52.
|| 3. fig. Aversió, odi; cast. tirria. Els xicots de la dreta de la Rambla... i els de l'esquerra... es portaven una bola irreconciliable, Pla Rus. 24.
    Loc.
—a) Fer bola: guanyar totes les bases, en certs jocs de cartes.—b) Tenir una bola: tenir ràbia contra algú (Aladern Dicc.).—c) Donar de bola: treballar o endegar curosament (Martí G. Dicc.).—d) A bola treta, bola pagada: no quedar a deure res (val., ap. BSCC, xiii, 178).
    Fon.:
bɔ́ɫə (or.); bɔ́ɫɛ (Ll.); bɔ̞́ɫa (val.).
    Sinòn.:
|| 1: bolla.
    Etim.:
probablement castellanisme, o potser occitanisme com creu Coromines DECast, i, 482. Ens inclinam a la primera solució. La forma autènticament catalana del mot és bolla, amb o tancada i ll palatal, com és natural per venir del llatí bŭlla.