Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  borrec
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BORREC m.
|| 1. Cap de bestiar de llana, mascle, d'edat d'un any fins en dos (pir-or., or., occ.); cast. borrego. Que ningun habitant de dit loch pugue tenir en dit terme mes de vuytanta moltons o vuytanta borrechs o borregues, doc. a. 1580 (arx. parr. de Segura).
|| 2. Qui només se confessa una vegada cada any (Cat.); cast. cadañego.
|| 3. Ignorant, curt d'enteniment (pir-or.); cast. borrego. Y tota contenta de'n sapiguer, mes qu'aquell borrech del seu germà, Casaponce Cont. Vall. 106.
|| 4. Panellet de pasta adobada recuita (Aladern Dicc.).
|| 5. Una mena de pa formant tres o quatre mugrons, units per un coll de pasta i buit del mig, que també se sol recoure (Aladern Dicc.).
|| 6. Pinya, fruit del pi (Tírvia, Tavescan, ap. Krüger HPyr A, i, 50).
    Fon.:
burέk (pir-or., or.); borέk (occ.).
    Intens.:
borreguet, borregó, borregàs, borregot.
    Etim.:
incerta. S'ha considerat derivat del llatí bŭrrus, ‘vermellenc’, i del llatí bŭrra, ‘borra’ (Corominas DECast, i, 495).